Les sardanes, els castells i els rondos

La combinació de les peces, el talent al servei del col·lectiu, la força del grup i el caràcter identitari que tenen tant les sardanes com els castells, patrimoni del país, han servit d’inspiració per al relat del manifest del 125è aniversari del FC Barcelona. El paral·lelisme que feia David Carabén és amb els rondos, un segell marcadament blaugrana, introduït per Laureano Ruiz, que Cruyff va potenciar i el club encara reivindica. “Al rondo, com a la sardana, com als castells, no es tracta de reivindicar la força bruta, sinó de donar-li propòsit. És a través de la perfecta combinació entre les peces que s’aconsegueix l’emergència de l’efecte col·lectiu buscat, sigui pura bellesa, ingravidesa, espectacle o bon joc”, va relatar Carabén. El cantant de Mishima i fill de l’exgerent blaugrana Armand Carabén és el comissionat d’una efemèride de la qual, coincidint amb el 124è aniversari, el club va marcar el punt de partida. D’entrada, la presentació del logotip i la lectura d’un manifesta que vindica la fidelitat a diversos punts: “Som catalans; mantenim el model de propietat fundacional, tenim en la Masia i el planter la millor escola; som un club multiesportiu; tenim un estil de joc admirat i reconeixible arreu del món.”

El Barça va fer la presentació a l’auditori 1899, un dels espais adjunts al Camp Nou que s’ha mantingut immune a les obres. Ho va fer convidant exdirectius i familiars d’expresidents, com ara el fundador Joan Gamper, i de protagonistes, del present i del passat, de tots els equips. No hi era Xavi Hernández, però sí que hi havia ambient de distensió un cop garantida la classificació per als vuitens de final de la Champions. “Sí, és cert”, va dir des de l’escenari Joan Laporta, interrogat per si la victòria donava tranquil·litat al club i al tècnic. “Me’n vaig alegrar pels culers i per Xavi, perquè s’ho mereix. Xavi ha passat moments difícils i ho ha superat.” Moment que va aprofitar el president per deixar-se anar –s’hi hauria estat força més estona, tal com va confessar ell mateix–, dient que l’havia “sobtat que es parlés de collonades” quan, si fos al Madrid a qui no s’hagués assenyalat els penals a Lewandowski i Raphinha a Vallecas, se’n parlaria tota la setmana; i defensant que, tot i els entrebancs, continuen forts i endavant. Un fil, el de la fermesa, que també va agafar el comissionat en la lectura del manifest.“Volem celebrar que seguim vius, que encara hi som. 125 anys després, encara hi volem ser. Però, sobretot, volem celebrar que seguim fidels a allò que ens distingeix de la resta de clubs del món”, va començar Carabén. El manifest té com un dels eixos principals la pilota: “Volem la pilota. Per gaudir, per compartir, per vèncer. Fa 125 anys que la volem, i és la ferma persistència d’aquesta voluntat la que ens ha anat conduint pas a pas, al llarg de la nostra història, cap a l’estil de joc que se’n deriva, i que és perfectament reconeixible, admirat arreu i completament identificat amb la cultura catalana.”

El logotip serà present en tots els actes del 125è aniversari, que el club encara no va detallar. N’hi ha un, això sí, que ho ha de marcar tot. El retorn al Camp Nou, previst precisament per d’aquí a un any, no encara amb totes les obres acabades però sí per deixar Montjuïc i tornar a casa, si res no es torça. “Serà la culminació d’un dels somnis del barcelonisme”, va exposar Laporta, que abans de bufar les espelmes del 124è aniversari –amb la projecció d’una nova versió de l’himne, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Català i el seu Cor Jove– va instar tothom a viure el present blaugrana “amb la màxima emoció i compromís” i que sosté que arriben “en un bon moment, amb un Més que un club enfortit”. Malgrat els entrebancs.