Quan Ilkay Gündogan mira cap a l’àrea rival, el Barça és més feliç. Tan fàcil de concebre i alhora tan difícil d’aplicar. Difícil bàsicament perquè les necessitats de l’equip han obligat Xavi a usar durant gairebé tota la temporada l’internacional alemany més a prop de l’àrea pròpia que de l’àrea contrària. Amb Oriol Romeu rendint molt per sota de l’alt nivell ofert el curs passat al Girona, amb Gavi KO per a tota la temporada i amb De Jong i Pedri havent estat fora de l’equip per lesió durant un tram important, a Gündogan li ha tocat actuar en la majoria de partits a la base del famós quadrat de Xavi, en l’arrel de la jugada. Amb això, el Barça ha guanyat criteri en la sortida de pilota, però ha perdut transcendència en la zona d’influència ofensiva, de tres quarts de camp cap endavant. Allà és on es mou Gündogan com un peix a l’aigua, alliberat. És la seva zona de confort i on va brillar amb Pep al City. Se’l va fitxar per jugar més avançat, en la part superior del quadrat, però s’ha hagut d’adaptar a la petició de Xavi. Contra l’Alavés, l’entrada a escena de Christensen en el pivot com a soci de Frenkie va permetre veure fins a quin punt és transcendent Gündogan quan trepitja l’àrea rival. L’experiment li va sortir bé, a Xavi. No tant pel rendiment individual de Christensen, que més aviat va passar de puntetes pel partit, sinó pel que va comportar que el danès jugués per davant de la defensa. Gündogan va poder fer un pas endavant. Literal i metafòric. Ilkay va ser el líder del Barça a Mendizorrotza, segurament el millor home del partit. Seva va ser l’assistència a Lewandowski en el 0-1 i seva va ser la firma del gol en el 0-2, un golàs per la dificultat en l’execució.

Gündogan ha fet el clic aquest 2024 i el seu pes a l’equip ha crescut. Va marcar contra la UD Las Palmas en el primer partit de l’any i ho va tornar a fer contra el Vila-real i l’Alavés. Tres gols en l’últim mes de competició. En total suma cinc gols en la lliga. També va marcar contra el Madrid i el Girona, però en aquest últim mes ja ha fet més gols que entre agost i desembre.

Malgrat jugar fora de zona, Gündogan ha estat capaç de repartir un total de nou assistències de gol. L’última, a Vitòria, el situa amb uns números superiors als registrats al City o al Dortmund, en termes d’una temporada natural. En xifres totals, a Manchester va acumular un total de 40 assistències en 304 partits oficials i a Alemanya, 20 assistències en 157 partits.

Per a Xavi és una figura indispensable en l’equip. És el futbolista més utilitzat, amb un total de 1.896 minuts en la lliga. Ha jugat 23 partits en el campionat, 21 dels quals com a titular. Amb Alemanya va tenir alguns problemes físics a la tardor, però aquí al Barça és un dels pocs futbolistes que han evitat passar per la infermeria. Contra l’Alavés va haver de ser substituït en la segona meitat per Vitor Roque per culpa d’un cop a l’esquena com ell mateix va confessar a Martínez Munuera quan l’àrbitre li va preguntar pel seu estat físic al final del partit. Xavi també va relativitzar les molèsties en la roda de premsa posterior al partit. La substitució va ser per precaució i no sembla perillar la seva presència diumenge contra el Granada (21 h). Ilkay va fer ahir treball al gimnàs com la resta de jugadors titulars a Vitòria i ara tindrà dos dies de descans fins que l’equip torni a la feina dijous. Un descans ideal per a la seva esquena. Que tot hagi quedat en un ensurt és la millor notícia per a un Barça que necessita aquesta bona versió de Gündogan fins al final de temporada.