Com si res no hagués passat, divendres, un cop finalitzat el partit en què el Barça va imposar-se (1-0) al Mallorca, Lamine Yamal i Pau Cubarsí reien, tot fent broma, passant-s’ho d’allò més bé, sobre la gespa del Lluís Companys. És evident que aquests dos estan fets d’una altra pasta. Tenen setze i disset anys, respectivament, són literalment uns adolescents, havien estat amb diferència els millors futbolistes de l’enfrontament –Lamine Yamal va fer el gol de la victòria, un golàs, i Cubarsí va assecar Muriqi i Larin, dos dels puntes més complicats de defensar de la lliga– i, tot i que l’àrbitre just acabava de xiular el final, estaven de conya. No tenen ni la majoria d’edat i ja són futbolistes d’elit, però res els altera. “He vist una mica d’espai, Robert [Lewandowski] m’ha fet la passada, he intentat fixar el lateral i com que m’ha donat espai, he xutat”, va resumir Lamine Yamal tot descrivint l’acció del seu golàs. “Intento donar el màxim en cada acció, anant al dos-cents per cent, sigui qui sigui qui hi hagi al davant”, va seguir-lo Cubarsí per explicar com va frenar els ariets rivals, dos gegants. Sembla fàcil tal com ho diuen, perquè realment per a ells és fàcil, ho fan fàcil sobre el terreny de joc, però no ho és. La realitat és que el que fan aquest parell és una barbaritat. Ara mateix, són dos dels principals arguments als quals s’agafen tots els estaments del club per il·lusionar-se i ja no en clau del futur, també de present. El seu futbol així ho ha volgut.

Normalment en aquests casos, amb jugadors tan insultantment joves, el manual indica que s’ha d’anar amb compte, a poc a poc, sense presses, per no cremar res, però és que aquest duet va contra qualsevol norma. “Tots dos poden marcar una època en el club”, es va deixar anar Xavi. “Cubarsí té 17 anys i juga amb una jerarquia de veterà. Ja se’l veu... com divideix, com calma, com espera i com competeix en els duels. No n’ha perdut ni un amb dues torres com Muriqi i Larin”, va destacar el tècnic blaugrana. Amb la seva actuació, el d’Estanyol va demostrar que no és només un fenomenal central en la sortida de pilota, també defensa, i molt bé. A Montjuïc, el seu rendiment no passa desapercebut i en diversos moments del matx va sonar un càntic de l’afició dedicat a ell: “Cu-Cu-Cubarsí!”. “Ho he sentit i és un orgull que al club de la teva vida se’t reconegui l’esforç”, va indicar el jove futbolista.

Més focus encara va acaparar Lamine Yamal, l’artífex del triomf. “Marcar un gol davant de l’afició sempre és un somni”, va assegurar l’atacant, que també va endur-se les lloances del tècnic rival, Javier Aguirre. “No és el primer cop que dona els tres punts al Barça, ja fa dies que defineix partits”, va manifestar. “És jovenet, sé que aquí cuiden la gent jove i si això segueix així, els donarà moltes alegries”, va seguir l’entrenador, que va utilitzar paraules majors, comparant-lo amb Leo Messi. “Recordo la primera vegada que vaig veure Messi fa 21 anys. Ell estava al juvenil del Barça i un ajudant meu em va dir “vine a veure aquest”... El vaig veure cinc minuts i era com una rata... I aquest fa pinta que també serà una rata, el pocavergonya”, va explicar el mexicà amb la seva gràcia particular. Xavi, en aquest sentit, va preferir descarregar de pressió el de la Rocafonda. “No el beneficia perquè qualsevol que s’ha comparat amb Messi ha sortit perdent. No és bo que el comparem amb Messi. El que passa és que, és clar, és esquerrà tancat, i quan va cap a dins i la fica a l’escaire doncs et venen flaixos de Messi. Però millor no comparar-lo amb el millor jugador de la història d’aquest esport”, va expressar el preparador culer, que rumia ara si fer-los jugar contra el Nàpols, dimarts que ve (21h), quan l’equip es juga al Lluís Companys la continuïtat en la Champions League, en la tornada dels vuitens de final. En l’anada (1-1), al Diego Armando Maradona, Lamine Yamal ja va ser titular i va disputar vuitanta minuts, mentre que Cubarsí no va jugar. Per rendiment, és clar, han fet mèrits.