Lamine es diverteix, els culers brinden per la lliga i el Vila-real s’assegura jugar la Champions. Una festa al gust de tothom. I una gran certesa: per a Lamine Yamal no hi ha partit sobrer. No importa que la lliga ja estigui guanyada. No hi ha celebració sense pilota, no hi ha festa sense regats impossibles, fintes, eslàloms i gols antològics amb marca registrada. Va marcar en el clàssic i en el derbi per lligar la primera lliga de Flick i ho ha tornat a fer avui contra el Vila-real per tercer partit consecutiu només per pura diversió. El seu gran gol dignifica un partit amb molts gols, sí, però també un partit d’un evident baix to. El típic partit de ressaca.

El Vila-real ha guanyat 2-3 però ni això li hauria calgut per assegurar-se la Champions perquè el Betis ha perdut al camp de l’Atlético. El campió tanca Montjuïc amb derrota i amb el cap posat en la festa. Tots menys Lamine, perquè per ell la festa era el partit. El seu gol, de nou, un golàs. Acció marca de la casa. Deixa clavat Sergi Cardona, marxa de Yeremy Pino i Parejo no arriba a tapar el xut en l’emergència. La típica rosca de Lamine per batre Luiz Junior (38’).

Ayoze, que ha marxat lesionat abans del descans, havia avançat el Vila-real en una acció al minut 4 on Comesanña i Pepé han castigat l’esquena de Gerard Martin.

Fermín, un altre que està abonat al gol en aquest tram final de curs, ha posat per davant al Barça en el temps afegit de la primera part amb un gran xut des de la frontal. Però en la segona meitat el Vila-real ha aixecat el partit amb gols de Comesaña i Buchanan.

Fa un any el Vila-real ja va assaltar Montjuïc per 3-5 en la famosa nit de la dimissió de Xavi en diferit. Avui la derrota blaugrana ha tingut un sabor radicalment diferent. Entre una i l’altra ha passat poc més d’un any però moltes coses. Flick ha creat un monstre. Tres títols. El campió celebra.