El Barça disputarà avui l'últim partit de l'any. Un 2010 rodó, que s'ha convertit en aquest darrer tram en un traçat deliciós dels blaugrana. El joc excels i superb dels homes de Pep Guardiola està deixant bocabadats tots els analistes esportius. A Catalunya, la trajectòria del Barça ja era reconeguda, però en els últims mesos ha traspassat fronteres i s'ha convertit en un referent global. Una marca futbolística amb ADN propi i un segell marcat i amb copyright. La passió pel joc dels deixebles de Guardiola va derruir l'últim mur: Madrid. A la capital de l'Estat es resistien a assumir la superioritat blaugrana. Un fet admirable i que ha deixat enrere, almenys de moment, les campanyes mediàtiques amb transfons bèl·lic, els jocs obscurs més propis dels trilers de la Rambla i les mitges veritats emparades en estadístiques enganyoses. El 5-0 en el clàssic va ser una autèntica clatellada per a la premsa de Madrid, que ha hagut de fer un reconeixement del joc dinàmic i d'èxit dels blaugrana. Aquell va ser un moment de clímax per a tot el barcelonisme, però aquesta plantilla de Guardiola no té aturador. I després de regalar-se una golejada històrica contra el seu gran rival han anat més enllà, fent un altre cop de puny sobre la taula en el partit per emmarcar contra la Real Sociedad de fa dues setmanes i repetint el menú de sibarita dissabte passat a Cornellà-el Prat. El Barça va tornar a ser una trituradora contra un rival, l'Espanyol, que no havia perdut cap partit en tota la lliga a casa. Va ser una altra prova de foc que van tornar a superar amb escreix. Amb una força inesgotable que treu energies d'una font de superació constant i precisa. Uns mecanismes ultracompetitius que tindran continuïtat ara en la copa.

Precisament, Guardiola s'ha afanyat a rebaixar l'eufòria de l'entorn argumentant que el seu equip encara no ha guanyat res. No té cap títol al sarró i de res servirà fer un joc espectacular si després no s'aixequen els títols. És cert. Però les sensacions de l'equip són bones, les pulsacions són immillorables i el grup respon de meravella, com una caixa de ressonància perfecta.

Avui, la previsió fa pensar que el Barça tornarà a regalar a la seva afició un altre partit per a gurmets futbolístics. L'ocasió s'hi val, tot i el parany de canviar de competició. Juguen contra l'Athletic Club de Bilbao, un equip amb una tradició en la copa com el Barça i que sap i és conscient que aquesta és la seva competició. Els bascos arribaran al Camp Nou amb la intenció de jugar la tornada a San Mamés amb possibilitats d'accedir als quarts de final del torneig. Per això utilitzaran les seves armes característiques: orgull a dojo, contundència defensiva i finor en el contraatac. Tres ingredients bàsics per no sortir derrotats del Camp Nou. Però amb la màgia que destil·la aquest Barça es fa difícil predir si aquesta fórmula li serà suficient per aturar la màquina de joc local. I més si els bascos arriben amb la baixa important de Fernando Llorente, lesionat en un maluc. L'internacional és l'home franquícia de l'Athletic, i sense ell perden molta força ofensiva. Al seu lloc jugaran el sempre voluntariós Toquero i una promesa que cada cop va a més, Muniain. Tots dos seran els encarregats de portar el pes ofensiu dels bascos.

Pep Guardiola prescindirà del seu onze de gala, el de les sempiternes golejades, i deixarà pas a homes menys habituals. Per a molts d'ells, com Bojan, Pinto i Mascherano, la copa és l'escenari en què poden esgarrapar els seus moments de glòria i els minuts per gaudir d'uns anys històrics a Can Barça. Bon profit!

Pep Guardiola farà rotacions, però la plantilla està mentalitzada per no abaixar el ritme