L'eclosió definitiva

Tots aquests èxits de Neymar, que llavors acabava de complir 19 anys, no van ser res comparat amb el que assoliria l'any 2011, fins ara el millor de la seva curta carrera esportiva. Perquè aquella temporada, amb un altre paulista sota el braç, Neymar duria el Santos a guanyar la tercera copa Libertadores de la seva història –la primera sense Pelé–, amb un gol inclòs en la tornada de la final contra el Peñarol. I no només això, ja que també va liderar la selecció sub-20 al triomf en el campionat sud-americà, disputat al Perú, i va ser guardonat amb el trofeu Puskas, que premia el millor gol de l'any en l'àmbit mundial. Neymar, a més, va ser convocat per Manu Menezes per disputar la copa Amèrica, en què la canarinha no va passar dels vuitens. Tots aquests èxits van donar el tret de sortida a un dels debats més recurrents del Brasil en els darrers temps: devia sortir del país abans del mundial del 2014? Tot i els arguments dels que defensaven que havia de quedar-se, amb Pelé a primera fila, els esdeveniments van acabar donant la raó als que el volien veure a Europa. Perquè el Santos, després d'aixecar la recopa sud-americana, va perdre potencial amb la venda de Ganso, al São Paulo; una falta de competitivitat que, unida a la duresa amb la que les defenses rivals reben Neymar, va provocar un estancament de la seva progressió.

Quatre anys i dos mesos després d'aquell històric debut amb els Peixe, Neymar ha decidit fer les maletes amb la vista posada al Camp Nou. I tot i tenir només 21 anys, deixa un llegat impressionant, amb 229 partits i 138 gols amb la samarreta del Santos. Aquell prometedor Menino da Vila ja és tota una realitat, un jugador cridat a marcar una època al costat del millor futbolista de tots els temps, i vestit de blaugrana.