Vertiginós

Quan l'equip local va resoldre els problemes amb el rebot –el Madrid en va treure quatre punts seguits, de Felipe–, va poder córrer i es va apoderar de la situació. Els blancs buscaven el desgast de Larkin, i en sis minuts ja l'havien defensat Carroll i Taylor, si bé el base del Baskonia se'n va sortir. I s'hi va afegir Bargnani, amb ganes de deixar-se veure i el canell calent (17-12, 8'). El domini era local, perquè la feina sobre Llull –principalment, de Hanga– no li permetia trobar-se còmode a la pista.

Tot va canviar, però, en el moment que Doncic el va rellevar. Sito Alonso ho devia intuir, perquè no va trigar a tornar a posar Larkin. També perquè el joc alabès havia perdut cos i se sostenia per la qualitat de Beaubois en l'1x1. El talentós base va produir, però el Madrid s'havia fet seu el partit. El nivell físic de la seva defensa incomodava el Baskonia, que ja no tenia tampoc el control del rebot. I, en atac, Randolph i la qualitat de Doncic en la transició estiraven el resultat al llindar de la mitja part (33-44, 19').

El parèntesi no va apaivagar la inèrcia, sinó que la va accentuar, i el Madrid va fer l'efecte que podia trencar-ho després d'una antiesportiva de Diop (37-50, 22'). Però els locals es van aixecar, apujant la pressió defensiva i posant-se a les mans de Larkin, còmode només si no tenia a sobre Taylor. I un parcial d'11-0 en poc més de tres minuts (48-50, 25') va fer que el Buesa Arena hi cregués. I també l'equip, que, quan va haver d'afrontar l'inici de l'últim quart sense Larkin i Hanga (amb tres faltes) va respondre, amb Tillie i, sobretot, Beaubois, convertint en or tot el que tocaven en atac. L'encert des de l'arc el va propulsar (+8), però el Madrid tenia Llull, el trumfo guanyador. Ell va dur el partit en la pròrroga i allà, va rebre la col·laboració d'Ayón per sentenciar el Baskonia, al qual li van tremolar les cames.