Pèrdues i triples

Amb Renfroe estirant els seus amb anotació, els del Bages van agafar la iniciativa, d’entrada. Però les imprecisions eren excessives i el Burgos, amb escassa fluïdesa, no en feia fàstics. Els locals van anotar 14 punts aprofitant les 10 pèrdues manresanes en el primer parcial. Una barbaritat. La millor notícia per als de Peñarroya era que al primer descans només cedia per 24-21.

A partir del segon període, el Baxi va tenir més cura de la pilota, però llavors els castellans li feien mal a partir del rebot ofensiu. A no perdre pistonada (35-30, 15’), hi va ajudar molt l’encert de l’arc, amb 8/17 triples a l’equador. A la mitja part, l’equip va recuperar el control del partit, corregint les avaries defensives i amb Dragovic fent-se present en atac (39-44).

L’estira-i-arronsa es va mantenir en el tercer parcial. Els locals focalitzaven l’atac en Thompson i el rèdit que li donaven les segones opcions, i els del Bages replicaven amb un joc més equilibrat, trobant més situacions i punts a prop de cistella. Va ser, però, a partir d’un triple de Lundberg quan va adquirir el màxim avantatge fins aleshores, en el tram final de tercer quart (56-63, 28’).

La jerarquia era seva i ja no l’abandonaria. L’aposta defensiva –fer un pas enrere per protegir-se a la zona i concedir més tir exterior– li va sortir bé perquè el Burgos estava negat des del perímetre (1/9 triples al darrer quart). Un triple de Pere Tomàs va obrir més el forat (63-72, 35’) i, tot i l’empenta local, la inspiració de Toolson, la fortalesa dins de Lalanne i el saber estar de Renfroe van posar el llaç al triomf.