Triple amenaça

L’historial gironí a Anoeta –té l’estadi i el velòdrom al costat, el Gasca– és un primer avís. El segon és la dinàmica de les basques, que ja van tenir l’Avenida entre les cordes just després del 79-53 de les castellanes a Fontajau. I aquest dijous van tombar el Gernika, que havia guanyat els vuit primers partits de lliga abans d’acumular les desfetes amb el Salamanca i l’Uni. El tercer avís a l’expedició gironina, que completa el terra, mar i aire, el porten a les cames. Venen de Ponferrada i van jugar a Bembibre (41-89) un dia després que l’IDK, en una nova exhibició de rigor de l’Spar Citylift. Era la tercera tova en quatre partits –després del 42-96 a Ferrol i el partit pel lideratge a Girona (+26)–, però serà el 68-73 amb 0-9 final el camí a seguir, avui, amb tota probabilitat.

“És un partit doblement complicat, que podríem qualificar de màxima dificultat. Ja s’ha pogut veure com han competit a casa de l’Avenida i acaben de guanyar el Gernika”, recordava Èric Surís ahir, encara a la carretera, sobre la potència del seu rival. “Especialment el Guipúscoa és un equip que a casa és més fort. El 80 per cent fa molts anys que juga junt i està molt ben compactat, treballa en defensa i té un joc interior en què s’entenen molt bé. Sobretot Sarr, que ja coneixem de la seva època a Girona. Té experiència i s’entén molt bé amb l’altra pivot, l’americana Pierre-Louis, que també fa molt mal”, destacava el tècnic sobre la senegalesa que, en 10 anys, només ha deixat de jugar a Sant Sebastià per fer-ho a Girona (2011-13). “Ho fa tot molt bé”, hi afegia sobre Brkic. “Estem parlant d’un partit difícil i amb la dificultat afegida del doble desplaçament, sense ni 48 hores per recuperar, ni per entrenar, òbviament”, posava en valor Surís.