La copa és una competició molt atractiva, i encara més amb vuit equips. I més oberta, perquè amb més partits, més possibilitats de sorpresa hi ha. Els equips hi arriben bé i els dos més favorits, l’Uni i l’Avenida, amb reforços. És la final dels últims anys i seria una sorpresa que no es repetís. Però hi arriben amb un desgast molt exigent perquè a mesura que avança la competició europea és més dur i, arribar a la copa i que sigui més llarga, potser la sorpresa es produirà per la qüestió física. Tots els equips que hi van hi són per mèrits propis. I hauran preparat els partits pensant a arribar al següent.

El València, per començar. Tenen una bona plantilla, amb molt bones individualitats i potser el seu punt a favor sigui que al no estar en competició europea arribi més fresc. Tindrà les seves possibilitats i està guanyant partits patint, aprenent a fer-ho. Això et fa créixer com a equip. València podria ser el que donés la sorpresa. L’Uni no té una plantilla gaire llarga i amb el desgast que suposa jugar les dues competicions, tenir una rotació més com la Gabby Williams de cara al següent partit de lliga o Europa serà com una petita pretemporada per a ella. Si l’equip avança, la jugadora s’hi anirà trobant, perquè no és el mateix que jugar un partit cada setmana, com nosaltres amb Parks. Pot ser molt positiu i penso que potser la faran jugar més de quatre i fins i tot amb Shay Murphy en aquesta copa. Els dona un joc molt interessant per posició i per rotació.

El factor pista i el Cadí. Crec que el partit de l’Araski i el Cadí serà un dels més igualats. La Seu a la seva pista és un rival molt dur, pel moment de joc i l’afició. Justament ho acabo de patir [82-69 dissabte passat] i ho estan fent molt bé: els fa molta il·lusió jugar aquesta copa, és un dels equips que més s’ho han guanyat per ser un dels més regulars en la lliga. L’Araski no crec que tingui pressió, en tenen moltes ganes per organitzar-ho i és un equip que, amb l’última incorporació de Binta Drammeh, pot fer un pas endavant.

La hipotètica semifinal catalana. Serà molt difícil guanyar l’Spar Citylift. És una arma de doble tall perquè pot patir aquest cansament però a la vegada està acostumat a jugar més partits, i ho saben gestionar les jugadores i l’entrenador. Si passa el Cadí, després d’un partit que crec que serà molt dur, físicament ho pot pagar amb l’Uni. La segona línia de la Seu és molt potent, però l’equip depèn molt del cinc inicial, que fa la majoria dels punts i és el que juga quan fan el seu millor joc. Estan a un nivell molt alt i la qüestió és si el podran oferir, fora de casa i més d’un dia seguit. La il·lusió per ser a la copa també et pot fer oblidar el cansament i contra qui jugues.

L’hegemonia. L’Uni té una molt bona plantilla i vist des de fora sempre tinc la sensació que amb la Laia Palau a la pista o fora, no és que sigui un altre equips però sí que el fa molt diferent. No la descobriré: sap molt bé què s’ha de fer en cada moment, a vegades més que els entrenadors, perquè aquestes jugadores tenen tant recorregut i han viscut tantes coses... L’entrenador nou de l’Avenida, els fitxatges i que la copa sigui diferent a la lliga no els afectarà, als equips. Les jugadores tenen el cul pelat de jugar amb pressió i en cas que siguin els dos favorits els que arribin a la final no crec que els afecti mantenir l’hegemonia dels últims anys o trencar la del rival. Al contrari, és més positiu i des de fora es veu, que en moments complicats, havent-los viscut tants cops, saben com gestionar-los.