LEB Or

MARC GASOL

PRESIDENT I JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA

“Altres presidents també voldrien fer com jo”

El jugador, tot i l’allau de peticions, va tenir uns minuts per atendre L’Esportiu i parlar sobre un cas únic en el món de l’esport professional.

Es coneixen pocs casos de presidents convertits en jugadors al mateix temps. Hi ha el de Michael Jordan; no sé si n’ha conegut algun altre?
Recordo el de Jordan, però ell era general manager dels Wizards, no seria el mateix. D’una cosa sí que n’estic segur: conec molts presidents que si puguessin jugar amb el seu club, ho farien sense dubtar. Quan ets dirigent i veus la feina que fa tothom al teu voltant, el sentiment que la gent hi posa, com tothom es buida i, a més, la importància que té l’esport en la nostra societat, això fa que l’oportunitat que tinc jo d’ajudar en primera persona l’equip, molts altres també l’aprofitarien.
Espereu un efecte crida per la decisió. No sé si s’ha notat ja en els últims dies.
La intenció no és aquesta. Pretenc transmetre una idea, més que ser un reclam. Estic aquí per retornar la confiança i l’estima que la gent m’ha demostrat aquests anys a la ciutat. És evident que hi haurà unes conseqüències positives per al club. La gent estarà més a prop nostre, ho viurà més i sortirem més a tots els mitjans; però la idea és tornar d’alguna manera aquest sentiment que he notat durant tots els anys que he estat fora.”
Ha vist des de casa, la llotja o l’ordinador tots els partits de la LEB Or. No sé si tem sistemes contra Marc Gasol a partir d’ara, com li va passar a Trias en la LEB Plata?
És una competició amb una gran exigència física, i quan et converteixes en jugador referent encara ho deu ser més. M’estic entrenant constament amb els nostres pivots, Gonçalo, Karama i Jaume, i ja et puc dir que no són precisament tous. Potser els falta experiència o acaparar més joc, però el treball que faig amb ells també els ajudarà a millorar i, sobretot, a créixer.
La seva arribada coincideix amb una ratxa de set derrotes. Això afegeix pressió?
Pel compromís que veig dels jugadors, les derrotes ben aviat seran victòries, i això ens farà agafar confiança. Tinc el convenciment, a més, que jo podré ajudar una mica a fer aquest canvi que necessitem.”
Quan a l’estiu va signar la rescissió amb els Grizzlies, l’equip que li va donar l’oportunitat a l’NBA el 2008, no devia ser un moment fàcil?
El més important és que no va ser un trencament traumàtic. Vaig tenir la sort de formar part de tot el procés de negociació després de deixar els Lakers, perquè és una franquícia que admiro i una ciutat per la qual tinc una gran estima. Al final l’acord va ser consensuat. Ells entenien la meva posició i, tot i que m’animaven a seguir i altres franquícies també, jo ja tenia el meu cap i el meu cor a Girona.
Queda pendent la promesa de retirar el dorsal?
Quan em van traspassar als Raptors van anunciar que ho farien, i m’agradaria, perquè hi tinc una gran relació. Hi vaig jugar amb el cor, com sempre he intentat fer a tot arreu.
S’emporta alguna lliçó de l’NBA, també de com dirigir un club?
La idea que tenim a Girona és que la gent animi la gent. Aquest és el secret, i també tenir clar que l’esport desenvolupa una tasca social. Volem que el vincle entre els jugadors i els aficionats es noti, que aquests se sentin responsables del que passa a la pista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)