LEB Or

JAUME SOROLLA

JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA

“Fontajau ha de ser un fortí”

El pivot, format a les categories de promoció del Barça, es defineix com un “treballador nat” que juga sempre per a l’equip

Demana el suport de l’afició per portar l’equip al ‘play-off’

Anar a jugar al bàsquet universitari dels EUA és una experiència vital; recomano a tothom que pugui que ho faci

Jaume Sorolla (Tortosa, 1997) va jugar el seu millor partit amb el Girona a Oviedo, on va confirmar la seva evolució en una categoria nova per a ell i en què tingut una càrrega addicional, substituir Marc Gasol.

Com tot l’equip, ha anat de menys a més aquests últims partits?
Sí, segur. En els partits no aconseguíem traduir en bons resultats l’esforç que estàvem fent en els entrenaments.
Marc Gasol el deu haver ajudat en el seu creixement.
Totalment. Sempre està donant consells a tothom i sobretot està molt pendent de mi i de Gonçalo per la posició que ocupem a la pista. L’experiència que té ell, nosaltres no la tenim.
És el seu primer curs a LEB Or. Què li està semblant?
Abans d’anar als EUA vaig jugar una temporada i mitja a LEB Plata amb el Barça B. Recordo que els pivots tenien una fisonomia molt diferent, molt alts però també molt prims. A LEB Or ja són jugadors més contrastats, amb més quilos i també més talent en el joc d’atac. Costa més defensar-los.
Li agrada jugar d’esquenes.
Sí, sobretot perquè vaig tenir durant molts anys a les categories de formació del Barça un entrenador com Roberto Dueñas, a qui ja li agradava molt com a jugador. És cert que haig de millorar el tir exterior, tot i que cada vegada miro d’obrir-me més per anotar de quatre o cinc metres. Això obre més el joc per als companys.
No tothom torna satisfet de l’experiència universitària als Estats Units.
Personalment recomano a tothom que pugui que ho provi, perquè és una experiència vital. Es viu un altre estil de joc i una altra mentalitat a l’hora d’assimilar aquest esport. A més, hi ha la part de l’entreteniment. Aquí el bàsquet està enfocat d’una manera diferent. Allà hi participa el públic. Anar, per exemple, a jugar a Kentucky, on trobes 22.000 espectadors, és una cosa impossible de viure aquí.
Li va tocar enfrontar-se a algun futur ‘all-star’?
Sí. Recordo el partit contra Adebayo. Quan el tens al davant t’adones que és una autèntica bèstia.
Algun pivot preferit?
Em fixo molt en Steven Adams [Grizzlies] perquè és un treballador nat. Sempre està treballant, fent bloquejos, corrent i agafant rebots, sempre pensant primer en l’equip. A més, és un gran amic dels bases i això és molt important per als pivots, perquè si no no te la passen. També els has de protegir perquè reben molts cops durant tot el partit.
Li agrada ser així?
Sí. En el bàsquet hi ha jugadors treballadors la feina dels quals no es veu reflectida en l’estadística però que fan millorar l’equip. M’agrada ser això, un protector de l’equip, i ajudar tothom des de la defensa. I si a més puc col·laborar en atac, doncs perfecte.
La relació amb els bases, doncs, és clau.
Sí, i quan et donen una gran assistència, i Sàbat i Franch en són especialistes, els has de donar la mà perquè es vegi que hi ha una connexió i una química en l’equip que fa que això vagi a més.
Com s’explica aquest pas endavant sense Gasol a la pista?
Els entrenaments tota la temporada han estat molt intensos i ara hem aconseguit solidificar la defensa, que és el que ens defineix, que l’altre equip faci pocs punts. En atac, a més, estem guanyant confiança i trobem millors posicions de tir en cada partit.
Gasol parla de ser cada vegada més valents.
Els pivots hem de ser ràpids i córrer al contraatac. Atraiem la defensa i deixem lliures els exteriors i si els defensors no arriben acabem anotant amb facilitat. Els últims partits ho estem fent.
Jawara i Gonçalo són dos pivots molt diferents. Més riquesa tàctica, suposo.
Sí. A Jawara li agrada jugar al pal baix i fer-ho amb paciència, Gonçalo també tira de fora i jo soc el que faig una mica de tot.
Tant amb Carles Marco com ara amb Sargatal ha estat sempre titular quan Gasol no ha jugat. És més responsabilitat?
Ser titular o no és relatiu al nostre equip. Sàbat surt de la banqueta sempre superactivat. Tant si surt a l’inici com durant el partit m’obligo a jugar al cent per cent.
Tot i la irregularitat, teniu potencial per jugar el ‘play-off’?
Sí, hi creiem. La clau és a Fontajau. Hem de convertir-lo en un fortí perquè en aquesta segona volta vindran rivals molt difícils, com l’Estudiantes, el Granada i el Guipúscoa. Si l’afició ens acompanya ho podem petar.
El bàsquet li ve de família?
Sí. El meu pare va jugar al Nàstic de Tarragona i la meva mare també va jugar. Vaig començar a primària als Cantaires de Tortosa i als dotze anys ja me’n vaig anar a la Masia.
Llavors encara era la Masia de tota la vida?
Sí. Allò era molt autèntic. A l’hivern, molta fred, i a l’estiu, molta calor. Vaig compartir habitació un temps amb Èric Vila i fins i tot vaig anar un temps a l’institut del Barça amb Adama Traoré.
Quins entrenadors el van ajudar més a can Barça?
Molts, la veritat. Hi ha els noms més coneguts, com Roger Grimau i Víctor Sada, però també em va ajudar Joan Braulio, que ara està al Baskonia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.