L’Spar Girona rep demà passat l’Avenida, immers en una espiral que fa difícil creure que pugui aspirar a superar una hipotètica semifinal amb el València a doble partit amb el factor pista en contra –el curs passat ja va quedar fora de la final per primer cop des del 2015, que va alçar la primera lliga– i, més encara, superar les castellanes en la lluita pel darrer títol d’una temporada que de moment és en blanc. L’Uni sembla que vagi en reserva des de l’eliminatòria de quarts amb l’equip de Salamanca, que fins i tot ha recuperat Katie Lou Samuelson, i la posterior derrota en la final de copa, quan, com recorda Alfred Julbe, perd peces importants per lesió –Eldebrink i Gardner– i, pel camí, veu com Onyenwere ja era als Estats Units quan jugava contra el Ferrol, descendit des de diumenge i que a un minut per acabar estava a 6 punts en el marcador abans del tercer triple de Laia Flores (56-47).

“Físicament no ha de ser cap problema, més enllà dels excessius minuts en posicions concretes”, deia Julbe, que després de dos partits amb set jugadores recuperava Binta Drammeh, autora de 8 punts, tots en la primera meitat i amb dos triples (15-6 i 25-14). “Bàsicament és recuperar-nos anímicament amb els tirs. Hem de saber jugar contra això, gaudir i seguir-los trobant”, especifica el tècnic sobre com els defensen els rivals, i destaca el fet que la jugadora que acabi de fallar no s’amagui en el següent intent i que el grup humà que hi ha al vestidor té desig. És clar que contra el cuer, a qui havien apallissat el dia dels innocents (64-94), l’equip perd 18 pilotes, falla cistelles aparentment senzilles a tocar del cèrcol i encaixa un 0-11 en el segon quart (empat a 25) després de tancar el primer 22-14 amb una sola falta, la de Laia Palau a 1,5 segons.

Dues pèrdues en la primera línia a l’inici del tercer quart, amb quatre jugadores immòbils a camp ofensius, no era la millor sortida dels vestidors després, amb només Mendy veient cistella 9 punts (42-34 triple) fins a l’acció de Laia Flores en l’últim minut (46-36). Palau, amb una assistència d’esquenes a Labuckiene (53-39) recuperava l’autoestima a Fontajau per moments, després que Burke marxés pel seu propi peu, perquè el Ferrol lligava un 0-8 que tallaven el triple de Flores i el quart punt de Reisingerová, autora del 2-0 inicial menys d’una hora i mitja abans.