BÀSQUET / LA COPA
El Madrid ha de recórrer al talent
Messina va haver d'apostar per Sergio, Tucker, Mirotic i Suárez –cap titular– per salvar el KO contra un València impactant
Ettore Messina estava contra les cordes i va haver de rectificar per salvar un KO que hauria portat cua. Després de fer un joc decebedor a quarts, ahir el València li va donar una lliçó durant molts minuts de bloc treballat, de joc col·lectiu, d'ordre i estratègia. Al Power Electrònic saben a què juguen, cosa que a la casa blanca encara no. I Messina ja fa dies que hi és. D'entrada el tècnic italià va situar un cinc titular un pèl sorprenent amb Velickovic per intentar frenar Claver. El serbi va demostrar, una vegada més, que està amb una falta de confiança preocupant mentre el talent que hi posa Prigioni ja va en comptagotes per la senzilla raó de l'edat. Tomic encara jove i Reyes i Llull, qualitat, força però no gran talent. Amb això Pesic va aconseguir armar una defensa forta que cada vegada més dificultava els atacs blancs. Els de Messina no sabien exactament què fer i els errors es repetien constantment. El València, en canvi, feia el que volia i dominava a plaer. Fins al punt que en l'últim segon del primer temps Savanovic establia el bàsquet que li donava un avantatge de 8 punts (27-35).
Per trencar la defensa Messina va introduir canvis quan va arribar un moment clau. Els valencians van agafar el màxim avantatge del partit (27-40 després d'un triple de Cook). Semblava la millor notícia però va coincidir amb la tercera falta personal de Rafa Martínez, el líder i esperit dels valencians. A partir de llavors els de Pesic es van diluir desapareixent en atac. El Madrid va començar a introduir jugadors amb talent per trencar la defensa valenciana, que estava jugant a un nivell impressionant. Primer Sergio Rodríguez per un Prigioni fora del matx protestant més que jugant. A Sergio se li va afegir Tucker, després Mirotic i finalment Carlos Suárez. Amb aquests quatre jugadors de molt talent els blancs van començar a trencar la defensa rival. Va ser llavors quan es van començar a veure les limitacions d'alguns dels valencians. Una vegada més, i en porta mil, Víctor Claver, del qual es parlava a diferents mitjans que podia ser el pròxim MVP, va tornar a desaparèixer com acostuma a fer en els moments importants mentre Savanovic, que havia de donar el plus de qualitat, tampoc va aparèixer enlloc. El moment clau va ser un triple de Tucker que culminava la remuntada (49-48). El València ja estava mort i el Madrid crescut. Es va acabar el matx.