ACB

El campió no està per orgues

Demostració de força del Regal Barça, que avui pot fer història repetint títol

L'espera el Madrid, en una reedició de la final d'ara fa un any a Bilbao

Els blaugrana destaroten el Caja Laboral, amb un Navarro amb segell d'MVP

San Emeterio, inèdit, resumeix el gran treball defensiu blaugrana

Anderson, Ricky i Perovic, altres actors principals d'un triomf incontestable

EL PITJOR
FERNANDO SAN EMETERIO
Aturat en sec per la defensa blaugrana. 3 punts (un triple al final) i -4 de valoració.
EL MILLOR
NAVARRO
Va patir en defensa contra Logan, però li ho va fer pagar. Imparable quan està en ratxa.

Fa 23 anys que ningú pot guanyar dues copes seguides. I si algú ho pot fer és aquest Regal Barça, que ahir va tornar a mostrar que transita en un estadi superior a la resta. El Caja Laboral va aguantar fins al descans, i això que els blaugrana el van deixar orfe dels seus referents (San Emeterio va viure un autèntic malson contra la defensa barcelonista), però a mida que va anar avançant el partit no va tenir més remei que rendir-se a l'evidència. L'aler dels vitorians, botxí en d'altres ocasions, va veure com els blaugrana passaven comptes de les últimes derrotes (sobretot la de la final de la lliga del curs passat) esborrant-lo del partit (-4). Mentre, Navarro va ser l'altra cara de la moneda. La de l'excel·lència (26 punts). I amb ell, tot el col·lectiu, amb Anderson (17), Perovic (11) i Ricky (10 i 2/3 triples) d'altres actors principals. Avui espera el Madrid, en un altre capítol de la tirania actual que exerceixen els dos gegants, però n'hi ha un que no està per orgues. I que avui vol fer història.

La sortida del Barça va ser per emmarcar. Intens al darrere i amb ràpides transicions i encert, el conjunt de Xavi Pascual va passar per damunt dels vitorians, totalment desbordats d'inici. Una posada en escena del tot intimidatòria, per marcar territori. Ivanovic, veient el panorama, no va tenir més remei que córrer a demanar temps mort (8-2 al minut 3). No va servir de res, perquè els vitorians s'estavellaven contra la defensa blaugrana (3/13 tirs de camp) mentre els de Pascual veien la cistella com una piscina (8/11 de dos i 1/3 triples). Resultat, 21-8 i el matx encarrilat i un únic però. Algunes concessions en el rebot defensiu.

El Caja Laboral, però, si té una cosa és caràcter competitiu. I el va treure en el segon parcial, tot i que amb dos actors inesperats. Logan i Bjelica, perquè San Emeterio, Huertas i Teletovic (0 punts entre tots tres al descans) no hi eren. Pau Ribas, amb un triple per tancar el primer període (21-11), va avisar, però van ser l'exjugador del Prokom i l'aler serbi –molt discret tot el curs– els que van comandar la reacció, amb 12 dels primers 16 punts del seu equip (28-27). Un Baskonia que havia apujat no només l'encert, sinó la seva intensitat al darrere. Navarro patia en la defensa de Logan, però al del Caja Laboral li passava el mateix amb La Bomba, protagonistes d'un particular u contra u fins al descans (15 punts el de Sant Feliu i 12 Logan). Un u contra u amb Navarro de vencedor, amb assistència marca de la casa inclosa a Perovic per evitar que els vitorians mai es posessin per davant en el marcador (39-36).

Anderson irromp.

El 39-36 ho deixava tot obert per a la segona meitat, però el Barça té molts més recursos que els vitorians. I en la represa va quedar palès. Huertas (10 assistències) i Barac (15 punts) van començar fent mal amb el pick and roll, (44-43)però aquest va ser l'únic argument sòlid dels vitorians. Anderson (9 punts al tercer quart i 15 al segon temps) va aparèixer oportunament per agafar el relleu de Navarro com a desllorigador. Perovic va afegir-se a la festa i la defensa blaugrana, que tornava a ser la del primer quart (13 punts encaixats), va fer la resta.

Bombardeig.

El Baskonia va començar a mostrar símptomes de feblesa i en el tram final del tercer període va començar a deixar escapar la final (62-49). És cert que quedaven deu minuts, però la sensació de superioritat del Barça era incontestable. I més quan en l'inici del darrer quart Ricky i Morris, des dels 6m75, van castigar amb mà ferma els d'Ivanovic. Un 3+1 de Navarro, a 4:50 del final, va dinamitar definitivament la semifinal (79-59).

Al Caja Laboral, com li va passar divendres a la nit a la Penya en quarts, va quedar-se en el darrer quart sense esma davant la bateria inesgotable d'arguments dels de Xavi Pascual. És cert que, momentàniament, el conjunt d'Ivanovic va treure el seu orgull (parcial de 0-8 i 79-67, amb les úniques aparicions de Teletovic o San Emeterio) per evitar el correctiu, però ja era massa tard. El partit ja feia estona que tenia només un amo i estava dat i beneït. El Barça va tornar a sumar un triomf inesperadament ampli que el situa com a màxim favorit en la final d'avui, contra un Madrid amb urgències que no guanya res des del 2008, i que té en els blaugrana la seva bèstia negra particular.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)