No fa gaire, a Demond Mallet li costava veure el sol a l'obscura Charleroi, una localitat que també destaca per la delinqüència, el narcotràfic i l'alta desocupació. Els hiverns a la ciutat belga es feien llargs, però el bon grup de jugadors nord-americans que hi havia amb Justin Hamilton, Andre Riddick i Chris Hill a l'Spirou va fer que Mallet allargués la seva estada més enllà d'una temporada. I fa uns dies li va tocar la loteria. El Maccabi Tel-Aviv el va signar i de la nit al dia l'ha convertit en el seu capità general per la falta de referents d'un grup que viu d'individualitats. A primer cop d'ull destaca la qualitat de Keith Langford, que estranyament va deixar el Khimki per unes suposades desavinences amb el seu tècnic Rimas Kurtinaitis. Però poca cosa més si Sofoklis Schortsanitis es carrega ràpidament de faltes. Els hebreus són un equip qualsevol. Qualsevol si les seves aspiracions són les de ficar-se a la final a quatre d'Istanbul. El Barça va guanyar tot i que Juan Carlos Navarro i Ndong s'estan recuperant de les seves respectives lesions. I Mallet no va ajudar els seus. En aquest cas va ser més creu que cara.

Amb Theodoros Papaloukas en declivi, la posició de director la van compartir Mallet i l'israelià Yogev Ohayon, que aquest estiu va signar un contracte de tres campanyes després de brillar al Hapoel Jerusalem. Són la nit i el dia. L'exACB va començar el partit com a principal referent anotador fent els primers 7 punts dels de David Blatt. Després, a comptagotes, va anar mostrant guspires del seu talent ofensiu, fabricant-se les seves pròpies cistelles i descansant en defensa.

Cada cop que marxava a la banqueta i entrava el seu substitut, a Shimon Mizrahi, president de l'entitat i sempre rere la banqueta de Blatt, no li canviava la cara. El màxim dirigent macabeu, com la resta de seguidors, van veure que amb Ohayon a la pista el descontrol no era tan gran, i el Maccabi va esgotar les seves opcions amb el nord-americà assegut. A 2:22 (57-62) del final va tornar. Però ho va fer per insistir en l'1x1 i oblidant els companys. Punt final.

Per primer cop aquest curs en l'Eurolliga els de David Blatt, que mai s'han imposat al Barça en el Top16, es van quedar sense anotar triples (0/6).