Compromesos amb l'èxit
El Barça culmina quatre dies d'exhibicions col·lectives amb el 23è títol i torna a atrapar el Madrid
Ha hagut de superar els tres primers caps de sèrie del torneig
Nocioni tenia raó. El Barça és on li toca ser. Ha guanyat tots els partits que ha de guanyar. I ahir va tornar a atrapar el Madrid en el rànquing d'equips amb més copes. Ja són 23.
El Barça en té moltes, de virtuts. Però quan un equip manté un cicle tan llarg com l'actual –14 títols en quatre temporades i mitja– és que, a més de totes les qualitats, se sap adaptar als canvis d'un món competitiu en extrem. La copa 2013 és un exemple paradigmàtic que es pot fer tenint un grup amb compromís màxim, amb els egos –que no els rols– entregats a l'equip. Per això hi havia tants MVP possibles, i no només Pete Mickeal.
Al Barça i als seus responsables se'ls ha criticat en diversos moments de la primera volta de l'ACB per la trajectòria erràtica de l'equip, perquè el mínim de cinc jugadors de formació condiciona molt els canvis, perquè algunes peces no han tingut l'evolució que s'esperava. Alguna admissió hi ha en el fet que s'hagi fitxat Oleson, però el moviment ha fet diana i ha afegit un element que suma en tots els costats del camp.
Reinventar-se
Però és allunyant-se dels trontolls del dia a dia quan s'adverteix millor l'estratègia del Barça: equilibri, compromís i col·lectiu. Si el preu és perdre un 5 per cent de talent, s'assumeix, però el compromís és un valor inqüestionable. Com el col·lectiu. Navarro és un jugador irrepetible, però té 32 anys i unes cames que tenen la mania de torturar-lo. Dissabte va fer 20 punts contra el Caja Laboral i ahir en la final no va anotar. On és la dependència del líder? On és el juanquisistema?
Per no perdre la perspectiva, de la clatellada a la pista de l'Estudiantes no fa ni un mes (13 de gener). Només un grup compromès i capaç de creure en ell mateix pot superar cops morals com aquest, o com la derrota contra el Blusens al Palau. El Barça ha anat creixent mentalment, s'ha endurit jugant pròrrogues –i guanyant-les– contra el Bilbao a la Lliga Endesa i contra el Madrid a Vitòria. I la feina grossa encara ha de venir.
Aixecar-se i continuar
No es pot ser just del tot en posar en valor el cicle guanyador del Barça sense referenciar-lo al Madrid. Semblava que la copa blanda del 2012 al Sant Jordi, les dificultats per remuntar la final de lliga, la repassada del Madrid al Barça en la supercopa del setembre passat i el creixement i la trajectòria de l'equip de Laso aquest curs abonaven un canvi de cicle. La comparació en l'ACB feia mal, però va arribar el partit del Palau i va caure l'imbatut Madrid. I va arribar el Top 16 i va ser el Barça qui va trencar una sèrie de 17 victòries del Caja Laboral de Tabak. I ha estat el Barça qui, venint des del darrere, s'ha presentat a Vitòria amb el repte de superar dos titans sense cap més premi que poder superar-ne un tercer. Tots, el Madrid, el Caja Laboral i el València –primer, segon i tercer caps de sèrie– han caigut un rere l'altre.
Festa de matinada
L'equip va sopar ahir a Vitòria però va agafar de seguida un vol cap a Barcelona, on el club havia preparat una festa per celebrar el primer títol del 2013.
A voltes amb la transició
“Sempre hem de creure en aquests jugadors i en els de totes les seccions”, va etzibar Sandro Rosell en al·lusió als dubtes que ha generat l'equip en el primer tram del curs. “I sempre dic que les notes es donen a final de curs”, insistia el president.
“Avui tocava guanyar i estem molt contents pel resultat, i sobretot per l'actitud. Per nosaltres, l'actitud és el més important”, va afegir-hi Rosell, que vol que el bàsquet acabi tenint una majoria de jugadors formats al planter: “Ja vam dir-ho, però de vegades no sé si no ens expliquem o si no ens volen escoltar: estem fent una transició i volem fer un equip com en el futbol amb gent criada a la casa. També vam dir que podia passar que no tinguéssim resultats, però malgrat tot, hem guanyat.”
L'àrea esportiva, representada per Joan Creus, era més reivindicativa: “Mai no hem dit que aquest equip fos de transició. El vam fer per guanyar títols perquè això és el Barça i al Barça s'ha de guanyar.” Assumeix les crítiques –“no dic que no fossin merescudes”–, però insisteix que confiaven en l'equip. “I no ens ha decebut, un cop més.” “Sabem perfectament qui són els jugadors que tenim i què poden donar, però ningú s'esperava un quadre amb els tres primers caps de sèrie. Hem demostrat ser un bon equip”, rematava.
