Deu minuts

El primer quart fou una promesa incomplerta, els apunts d'una final que prometia i que entre Kevin Durant, Paul George i DeMarcus Cousins van esmicolar. Sèrbia jugava per conceptes i els Estats Units, fidels al més essencial de la seva cosmogonia, des de la velocitat i l'un contra un (9-9). Contra la més primitiva de les propostes, els balcànics hi discutien fent canvis defensius en cada bloqueig, fos amb pilota o sense, amb l'únic objectiu que qualsevol tir del rival fos, com a mínim, molestat (14-12). Djordjevic havia canviat tot l'equip en el minut sis per correspondre a la intensitat nord-americana, però les rotacions i l'entrada de George al camp van entorpir el propòsit del seu equip. Amb l'aler defensant Teodosic, el joc de passada serbi va estroncar-se i cercar avantatges rere l'esquena del defensor ja no era una possibilitat (15-25). Escapçada la fluïdesa, Cousins era exuberant en el rebot –12 per ell al descans, al costat dels 16 de Sèrbia– i Durant, interpretant la deliberació interna de l'home que se sap immers en una missió, va esbardellar l'enfrontament amb 18 punts en el segon quart. Amb triples en transició des de vuit metres (22-38), esmaixant o acabant circulacions en què els cinc companys tocaven la pilota (29-52). Des de la defensa, amb George assenyalant el camí, els papers s'havien canviat: joc individual i forçat serbi, generós i grupal en els nord-americans. El descans, infructuosament, no va servir per aturar l'hemorràgia. La sensació que el torneig havia acabat feia estona era compartida i, sense fer res especialment bé, tot just seguint el rastre de les sensacions que transmetia el company més proper, els homes de Krzyzewski van evitar qualsevol mena d'intriga tot just reprendre l'acció tornant del vestidor (35-64, 25').