Un salt molt complicat
El mercat. Les ganes de créixer han topat amb el límit salarial de la LFP, que manté una diferència de més de 20 milions en sous respecte als equips que disputaran competició europea
L’Espanyol tenia clar fa un any que el creixement calia fer-lo pas a pas. Sense pressa però sense pausa. L’objectiu de l’estrena era el top 10 i es va assolir amb el vuitè lloc. El problema ha arribat aquest estiu quan l’ambiciós pla per fer el salt ha topat amb un mal càlcul, greu error, en la massa salarial, que ha impedit fitxar el pla A i anar baixant en l’ordre de prioritats fins a trobar qui podia quadrar amb els límits de la LFP. Fonts del cos tècnic reconeixen que no serà fàcil lluitar per Europa, perquè la diferència en les fitxes respecte als sis primers supera els 20 milions d’euros.
La principal virtut de la planificació esportiva de l’Espanyol ha estat no perdre peces. Tan sols s’ha fallat en el retorn de Diego Reyes i la despesa més elevada van ser els 3,5 milions per assolir el 50% restant dels drets de Leo Baptistão. Piatti i Diego López també segueixen de blanc-i-blau i no s’ha traspassat ningú. Aquests moviments i les millores de contracte pactades, ja sigui amb les nombroses renovacions o contractes com Javi Fuego, van reduir al mínim el marge per fitxar. El límit salarial es va doblar fa un any passant de 23 a 46 milions, però ara s’ha quedat una mica per sobre dels 51 segons els diversos paràmetres que ho fixen, des del deute fins a la classificació, passant sobretot pels ingressos. La voluntat d’anar a Europa topa amb un fre brutal, ja que per als equips que ja disputen competició europea se situa per sobre dels 70. Així, a banda dels tres gegants, el Sevilla ha pogut gastar 63 milions, incloent-hi Banega, fitxat per 9 milions quan tenia un acord verbal amb els periquitos. La inversió del Vila-real s’ha situat en 44, amb tres incorporacions d’entre 12 i 14, mentre que la Real s’ha quedat en 15,5 –va fitxar Diego Llorente, que també es trobava en la llista d’objectius de Quique Sánchez Flores–. L’Athletic no ha gastat, però, els sous alts, ajudat pel règim foral, que li ha permès un estiu més aconseguir que ni tan sols els grans clubs europeus s’hagin pogut endur referents com ara Laporte i Iñaki Williams.
Perfil i vendes
La inversió dels equips que competiran per Europa són en general molt superiors als 4,75 milions de l’Espanyol en cares noves, Baptistão a banda. Però afecta sobretot en dos aspectes: el nivell dels objectius i el perfil. Noms com ara Mariano, Murillo, Banega i Albiol han resultat inabastables i, alhora, la voluntat de Quique de millorar el nivell físic de l’equip tampoc s’ha pogut dur a terme. “En els partits contra els de dalt la diferència física es tornarà a notar aquesta temporada”, lamenten des del cos tècnic.
L’única alternativa per mirar de tenir més marge salarial hauria passat per una venda. L’Espanyol va xifrar Caicedo en 10 milions, però va marxar per 2,5, així que l’única alternativa era Aarón, a qui li falta rodatge per fer el salt a un gran. El City s’hi va interessar, però sense concretar. Els clubs que juguen a Europa fa anys que tenen marge per vendre i comprar, tal com s’ha vist amb els traspassos de Vitolo del Sevilla a l’Atlético per 36 milions, Musacchio del Vila-real al Milan per 18 o de Yuri, de la Real al PSG, per 16. Equips que estan per sota, com el Betis (Ceballos, 16,5 milions), el Celta (Pape Cheick, 10) o l’Eibar (Lejeune, 10) també han pogut gastar més gràcies a un traspàs. I seran rivals durs.
ELS PROTAGONISTES
Notícies
Dimarts,21 maig 2024