ESPANYOL: Diego López, Javi López (Rubén Duarte, 58'), David López, Óscar Duarte, Víctor Sánchez, Javi Fuego, Marc Roca, Hernán Pérez (Salva Sevilla, 69'), Piatti (Jurado, 77'), Leo Baptistão, Gerard Moreno.

REAL SOCIEDAD: Rulli, Zaldua, Iñigo Martínez, Mikel, Yuri, Illarramendi, Rubén Pardo (Carlos Vela, 67'), Zurutuza, William José, Oyarzabal, Juanmi.

L'Espanyol més conservador va fer acte de presència a Anoeta. Quique va esborrar part de la bogeria ofensiva del seu equip per esmorteir els mals defensius, però continua sense trobar el camí. El nou estil no va acabar de ser prou consistent en el resultat ni prou atractiu en el joc. La famosa teoria de la manta és aplicable a aquest Espanyol. Quique va fent proves per trobar el punt òptim d'equilibri, però ahir potser es va passar un xic de frenada, condicionat en bona part per les precaucions del rival. L'Espanyol es va avançar gràcies a un únic xut entre els tres pals, de Piatti, però de nou un desencert defensiu va propiciar l'empat de la Real, que va acaronar el triomf en els minuts finals, en què la solidesa defensiva dels blanc-i-blaus va vorejar el fracàs.

Quique no es casa amb ningú. El gran canvi en l'alineació ahir a Anoeta va ser a la porteria, on Diego López va treure el lloc a Roberto Jiménez, que va fallar en el darrer partit, contra el Màlaga. El segon canvi respecte a la jornada anterior va afectar l'eix de la defensa, on va jugar David López. Un canvi previsible atesa l'absència dels tres centrals purs de la plantilla per la convocatòria de seleccions. Víctor Sánchez va tornar a ocupar el lateral esquerre. En tot cas, curiosa l'alineació de la defensa, en què dos dels integrants són migcampistes habituals, sense oblidar que els inicis de Javi López van ser com a extrem i com a pivot defensiu. Polivalència és ara la paraula de moda per fer els equilibris necessaris en la línia de contenció. Imaginació tàctica per suplir els buits que ha deixat el mercat d'estiu.

Les dues primeres jornades van deixar clar que l'Espanyol és un equip massa tou en defensa. El balanç de vuit gols encaixats n'era la prova més fefaent. Una deixadesa al darrere que feia estèrils els sis gols marcats en dos partits. Sánchez Flores té detectat el problema i ahir a Anoeta es va veure un Espanyol més apocat. Més reflexiu a l'hora de descarregar el seu joc ofensiu i amb el fre de mà posat. Una cautela que per moments va ser excessiva, especialment al llarg de tota la primera part. La Real Sociedad va jugar al mateix ritme i va estar més pendent de desactivar els blanc-i-blaus que no pas de proposar i mostrar un discurs propi. L'explicació a aquesta parsimònia era evident. Els bascos eren conscients que la millor arma de l'Espanyol és la dinamita ofensiva, un polvorí que s'activa amb facilitat si té metres per córrer. O, en cas contrari, el contraatac. Els locals van prendre moltes precaucions per evitar accelerar les pulsacions ofensives dels blanc-i-blaus. El resultat de tantes mesures profilàctiques va ser un partit gris, apagat i de trànsit lent, amb cap xut a cap de les porteries. Tot i això, com a mínim, Quique va arribar al descans amb la tranquil·litat que la Real no li havia creat cap ocasió de gol i els d'Eusebio podien inflar el pit atribuint-se un cert domini del guió, però sense prou consistència per trencar el 0-0.

L'Espanyol semblava abocat a seguir amb el mateix perfil de futbol. Ancorat i hermètic al darrere, confiava en la diligència i en la inspiració d'algun dels davanters per obrir la llauna. La jugada màgica va arribar en el minut 62. Piatti va caçar una pilota a la frontal de l'àrea i, amb un xut sec, va fer el primer de l'Espanyol. El gol de l'argentí va glaçar Anoeta. La Real va dominar la possessió, però els que primer van cantar bingo van ser els catalans. I és que aquest equip de Sánchez Flores té una capacitat ofensiva que no tenia des de feia moltes temporades. Amb una ocasió en tenen prou per desequilibrar un matx, com es va poder comprovar tant al Pizjuán com fa dues setmanes a Cornellà.

El gol va tenir conseqüències. Del ritme pausat, es va passar a un intercanvi de cops. A la Real li van entrar les presses i aquí l'Espanyol podia buscar un gol al contraatac per sentenciar el partit. Baptistão el va tenir a tocar en un refús de Rulli, i
la Real va replicar amb un xut de Yuri –el primer dels locals entre els tres pals– que Diego López va empaquetar amb els guants. Un xut que va arribar al minut 73. En l'acció següent, la Real no va fallar. Zaldua va centrar des de l'esquerra, i William José es va elevar entre els centrals i va marcar un gol de cap que va fer inútil l'estirada de Diego López. L'empat va donar ales als bascos i l'Espanyol es va tornar a complicar un partit que tenia encarrilat per un nou desajustament defensiu. La Real buscava el triomf i l'Espanyol patia. Diego López va fer una sortida providencial que va evitar una rematada franca de Mikel González quan faltaven dos minuts per al desenllaç. L'últim tram encara es va fer més costerut per als homes de Quique amb l'expulsió de Javi Fuego.
El mig asturià va veure dues grogues en quatre minuts. Al final, l'Espanyol va aconseguir un empat molt patit que li servirà per aixecar la moral i per recuperar un xic l'autoestima.