Sempre defenso el sentiment del petit. Quan vivia a l'Equador em sortia la vena més espanyola, perquè deien que érem allà per reconquerir de nou el país. I això em feia protegir el que és meu. Però quan jugava a segona B o tercera i anàvem fora de Catalunya, era al revés. Et criticaven per ser català i això et feia defensar Catalunya. Quan em parlen malament d'Alemanya també m'agrada defensar tot el que he après allà. Tinc coses de totes les ciutats i de molts llocs.

El que més valoro és que el que vaig aprendre a Alemanya, i sempre ho dic als meus pares, que això no té preu. Vaig créixer al col·legi amb gent de l'antiga Iugoslàvia, turcs, polonesos, portuguesos... A la classe només hi havia tres alemanys. La multiculturalitat et dóna molt, t'obre la ment i et fa veure que, al final, tots som iguals tot i tenir uns costums diferents que has de respectar. El fet d'haver conviscut amb tantes cultures només em porta bons records, i m'encantaria que els meus dos fills poguessin créixer en un entorn així, perquè et dóna una gran agilitat mental. Tot això fa de la societat alemanya un deu, perquè tenen com a pilars valors essencials com el respecte i la seriositat en tot el que fan.

Al final, el que intento aplicar en el meu dia a dia és una disciplina personal. Quan sóc a la feina, sóc a la feina. Puc veure un partit de juvenils i no agafar el telèfon per res. Després, si anem a sopar, seré un dels més feliços i alegres de la taula, i això és el que tinc més llatí. M'agrada disfrutar de la vida, passar-m'ho bé quan toca i gaudir de la família, però marco molt els límits del que estic fent en cada moment. Si és un tema de feina sóc molt cerebral.