Obligat retorn als orígens
Situació. L’Espanyol busca un diagnòstic a la seva crisi de joc i resultats. Tots els punts d’estudi convergeixen en una resposta clara: recuperar la dinàmica de solvència i de futbol de fa un mes
Què em passa doctor? És la pregunta que es fan molts seguidors blanc-i-blaus. L’equip revelació de la lliga, el que feia un dels jocs més atractius del campionat s’ha esquerdat de mala manera en qüestió d’un mes quan acaronava la possibilitat de situar-se líder de primera. Crisi de resultats o de joc? Una mica de tot. “El joc acompanya els resultats”, sintetitzava ahir Víctor Sánchez, que fixava en un tots els mals de l’Espanyol.
La caiguda blanc-i-blava ha estat sobtada i general en tots els nivells. El partit contra el Sevilla, de fa just un mes, va ser l’inici de la davallada. Allà l’Espanyol no va fer un mal partit, però va ser la gènesi del declivi estructural de l’equip. Un aperitiu que va tenir continuïtat en el partit contra el Girona a casa, que el tècnic ja havia assenyalat en la prèvia que era un duel clau per veure a què podria aspirar l’equip. Dos gols en tres minuts de Stuani van ser un cop letal per a l’Espanyol. L’equip va anar contra corrent al llarg dels 90 minuts buscant una remuntada que es va fer impossible. L’Espanyol va perdre quelcom més en aquell partit. Primer, la seva condició d’invicte a casa, i segon, la fiabilitat defensiva que només ha aguantat en aquest últim tram en el duel de copa contra el Cadis.
La profunditat de la crisi encara es va fer més gran contra el Getafe en un altre partit en què l’equip no va oferir la personalitat i la competitivitat reclamades en una segona part per oblidar en què va encaixar tres gols. L’últim capítol de la crisi de joc i resultats es va signar en el derbi. El partit contra els blaugrana era l’escenari ideal per recuperar les bones credencials i enfilar una dinàmica positiva. L’Espanyol no va trobar cap fissura per fer mal al seu etern rival. El derbi va ser un passeig per als deixebles d’Ernesto Valverde, que es van moure amb més facilitats de les previstes inicialment. El forat després del partit era gegantí. No per la golejada, sinó per la manera com van jugar els locals. Desconeguts i superats en tot moment per un genial Messi i sense possibilitats de reaccionar o mostrar un bri d’esperança per animar la seva parròquia, uns aficionats que van desfilar a la mitja part cap a casa pel pobre espectacle del seu equip.
L’Espanyol es mira al mirall i no es reconeix. Ha perdut l’alegria del seu joc. El futbol no flueix i el ritme de possessió decreix a marxes forçades. Una caiguda de fitxes de dominó que ha acabat afectant la defensa. Dotze gols encaixats en els quatre últims partits ho diuen tot. En les 11 jornades anteriors els blanc-i-blaus només havien encaixat vuit gols en contra. Eren un dels millors en aquesta faceta. En aquesta nefasta trajectòria l’Espanyol només ha fet dos gols en quatre partits. Les dues dianes fetes només porten el segell de Borja Iglesias. El gallec és l’únic que ha sostingut en l’aspecte golejador l’Espanyol. Totes les dades són negatives, però l’Espanyol s’ha de posar davant el mirall i recuperar de la motxilla la versió de fa un mes. Un futbol que no va ser casualitat i que ha d’aparèixer diumenge contra el Betis. El duel contra els andalusos ha de ser el punt d’inflexió per tallar la mala dinàmica abans de l’aturada de Nadal i de tancar l’any al Wanda Metropolitano contra l’Atlético de Madrid.
EL PROBLEMA
L’Espanyol es mira al mirall i no es reconeix. Ha perdut l’alegria del seu joc“Ara els elogis no es poden convertir en tragèdia”
Víctor Sánchez va lamentar ahir la imatge oferta contra el Barça: “Vam fallar en no ser efectius amb la pilota. Ells van tenir fins i tot la intensitat que no havien tingut en altres partits. No ens va agradar la manera com va anar el partit i l’objectiu era estar dins del partit més temps i amb un resultat més ajustat.” La golejada va ser “un cop dur” i ara la plantilla vol mirar endavant. “Ara els elogis no es poden convertir en tragèdia. Mirem enrere i sabem que hem fet coses bones i ho hem de tornar a fer des d’aquest diumenge. Hem de pensar en el Betis i analitzar què podem millorar i guanyar.” Ara toca serrar les dents, competir i tornar als orígens. “Els que fa més temps que hi som sabem que no tot ha estat un camí de roses. No ens deixarem portar. No hem estat bé i tenim una ratxa de quatre partits sense guanyar. El dia del Cadis l’equip va tenir coses bones i podem ser un equip efectiu i que juga bé. Hem de ser, de nou, un equip protagonista i tenir la pilota. Hem de retrobar-nos amb la victòria i això ens donarà moral.” El mig també té clara la recepta que han de seguir: “Som un equip d’extrems. Si les derrotes fossin intercalades, la preocupació no seria tan gran. Hem de centrar-nos en el que podem fer i no en el que pensi la gent. Des del punt de vista defensiu hem d’encaixar menys gols i des del punt de vista ofensiu fer-ne més.” I concloïa: “El missatge és clar. Érem l’equip que practicava el millor futbol de la lliga i si ho hem aconseguit no és per art de màgia sinó pel nostre treball.”
Finalment, el rubinenc va analitzar el Betis: “Li agrada tenir la pilota i s’arrisca més que el Barça, però no té la seva qualitat. Però hem de pensar en nosaltres. Hem fet coses bones i si estem al nivell dels deu primers partits és difícil que hi hagi un equip millor que nosaltres.”
Notícies
Divendres,26 abril 2024