L’Eibar es va cruspir l’Espanyol, i ho va fer amb tot mereixement. Els blanc-i-blaus no van trobar el seu camí dins del partit i van ser objecte d’una tortura constant que no fa sinó palesar la necessitat urgent de recuperar la regularitat amb resultats positius per no caure en zona de desens. Les baixes i el desgast de la copa van empènyer Rubi a apostar per un onze revolucionari. Lluís López debutava a l’eix de la defensa en la lliga. Però els canvis no acabaven aquí: Puado també figurava en l’onze, així com Víctor Sánchez i Javi López, després de moltes setmanes sense ser titulars. El guió no va sorprendre ningú. L’Eibar és un equip que es desmarca de tendències futbolístiques. Fa poques coses, però el que fa ho dibuixa a la perfecció. Joc metal·lúrgic sense estridències que signarien els amants més nostàlgics del futbol britànic dels anys noranta. Un joc directe que mossega el rival amb un reguitzell de centrades laterals per buscar rematadors dins de l’àrea. Els bascos són un equip que no necessita articular ni cuinar gaire el seu joc a la medul·lar. No li calen preliminars per fer xalar la seva afició. Futbol de picar pedra, però efectiu. Un camí com qualsevol altre per buscar un resultat. El problema arriba quan al rival se li encomana aquesta dinàmica. L’Espanyol és un equip programat per madurar el joc, per tocar i remenar la pilota fins a buscar l’àrea contrària. Els de Rubi van estar perduts i en mans de l’Eibar. Els blanc-i-blaus van ballar al ritme dels bascos, que van practicar a la perfecció el seu futbol i van tenir més possessió que el rival. Mala peça al teler.

La incomoditat de l’Espanyol ja es va fer visible en els primers compassos del partit. Diego López va haver de posar una mà providencial per evitar el primer en una rematada de Kike García des de la frontal de l’àrea petita. Joc clàssic de l’Eibar: centrada lateral de Rubén Peña i rematada. No és casual que sigui l’equip que més rematades a l’àrea fa en la lliga. L’única llum del partit es va veure a les botes de Baptistão. El brasiler va recollir una pilota llarga per projectar-se al contraatac. Va guanyar l’esquena a Bigas, però el seu xut davant la porteria se’n va anar al lateral de la xarxa. El brasiler està maleït de cara a porteria. Ocasió clara –l’única de la primera part– que hauria pogut canviar el guió del partit.

Les imprecisions es van fer paleses en el joc de l’Espanyol. Naldo, ahir el líder de la defensa, va fer una passada mortal enrere que es va convertir en una assistència perfecta per a Sergi Enrich. El davanter es va plantar davant Diego López, però O Pulpo va salvar, de nou, el seu equip amb una aturada de mèrit. Però poc va durar l’alegria, era d’esperar. Cucurella va penjar una pilota a l’àrea, Diop va rematar forçat i, molt atent, Sergi Enrich va recollir el refús i va definir amb un xut encreuat per sota les cames de Diego López. No havia passat ni mitja hora des del xiulet inicial i l’Espanyol ja perdia. Era el vuitè gol que encaixaven els periquitos abans del minut 30. Els laterals de l’Eibar eren com ganivets i els deixebles de Rubi vivien una tortura constant. La pilota era de l’Eibar i els catalans no trobaven cap resposta ni cap argument per minimitzar les virtuts de l’adversari.

L’Espanyol buscava la redempció després de la represa, però res. Poc va trigar a encaixar el segon. De nou una pilota lateral s’esmunyia entre els centrals i arribava als peus de De Blasis, que rematava al fons de la xarxa. I Charles arrodonia la golejada amb el tercer. Cares de desesperació i impotència a la banqueta. Però l’infortuni encara es va fer més gran amb la lesió muscular de Naldo. El brasiler es trencava i incrementava el forat a l’eix central. Hermoso, convocat d’urgència i amb cinc setmanes d’inactivitat, va entrar per suplir el brasiler. L’Espanyol té un forat, i el resultat d’ahir, pel fons i per la forma, fa molt mal: només suma 3 punts dels últims 27. Vuit derrotes en nou partits de lliga. Vertigen a la vista. Un duel que podria ser un punt d’inflexió negatiu per a un equip que està al llindar de la deriva i que ahir no va tenir personalitat.