L’Espanyol va signar un partit crepuscular contra el Betis. La primera part va tenir pinzellades de bon futbol i va recordar, per moments, aquell equip lluminós d’inici de temporada. Un futbol que li va permetre assetjar la porteria del Betis i anar-se’n al descans amb un avantatge parcial gràcies a un gol de Borja Iglesias. No semblava l’equip de fa unes dies a Eibar, tot al contrari. Però en la segona va fer un pas enrere i va veure com el Betis signava un monòleg que només es va trencar després que Sanabria signés l’empat. Llavors l’Espanyol es va tornar a aixecar mirant la porteria contrària. Dos partits en un. Dues cares d’un mateix equip. Ara l’Espanyol haurà de jugar-se al Benito Villamarín el seu passaport per a les semifinals. Si juga com en la primera, els de Rubi podran aspirar a eliminar el Betis. Si surt el de la segona, el camí serà molt difícil. I encara més contra un equip com el Betis, que vol dominar el seu rival mitjançant la possessió. L’Espanyol es mou en el mateix registre i, durant molts moments, va manar en el partit amb una ràpida i vertical circulació de pilota. Però més interessant era l’ordre tàctic defensiu. L’Espanyol feia una pressió esglaonada i això va permetre bones recuperacions en zona de perill que feien patir el Betis. Arriba amb contundència l’Espanyol als metres finals, però li faltava clarividència per ensumar la porteria de Joel, ahir substitut de Pau. Canales era l’eix conductor de l’ofensiva verd-i-blanca. L’Espanyol se sentia segur en defensa on tornava Hermoso a l’onze. No ho feia des del 4 de desembre passat. Al seu costat, a l’eix, Lluís López tornava a repetir titularitat per les baixes en defensa. Baptistão connectava la primera remada a porteria que obligava Joel a estirar-se per evitar el gol. La rèplica bètica arribava amb un xut de Canales que trobava una mà de Roberto. El partit es revolucionava i l’Espanyol olorava sang. Borja Iglesias ho provava des de la frontal amb un xut que sortia a prop del pal. Una bona jugada coral era la gènesi del primer gol local. Melendo habilitava Darder en profunditat. El balear obria per Baptistão i aquest veia la desmarcada de Piatti per l’esquerre. L’argentí, amb tota la porteria per a ell, xutava molt desviat però Borja Iglesias la pescava al segon pal per llançar-se en planxa per obrir el marcador. De nou el Panda il·luminava el camí. 12è gol de la temporada del gallec, nou en la lliga i el tercer en la copa. És el jugador franquícia de l’Espanyol. Porta el gol tatuat a la pell i ahir ho va tornar a demostrar fent bona una errada de Piatti i seguint la jugada fins al final.

El guió del partit es va capgirar després de la represa. L’Espanyol es va anar empetitint cap a la seva àrea per l’empenta del Betis. Els andalusos eren amos i senyors del duel buscant el gol de l’empat per posar un altre color a l’eliminatòria. El paper de Roberto va ser clau. El madrileny, molt criticat per les seves actuacions, ahir es va convertir en un gegant sota pals i va signar la millor actuació que se li recorda vestint la samarreta blanc-i-blava. El monòleg andalús només va topar amb el porter vestit de rigorós negre. Ja havia signat una gran aturada en la primera part, però en el segon acte va redoblar els seus esforços i es va convertir en una peça clau per aguantar l’allau de joc visitant. Roberto va treure una mà espectacular a un xut de Toni Sanabria i va tornar a vestir-se d’heroi aturant amb les cames una rematada de Marc Bartra prèvia errada de Rosales. Era important mantenir la porteria a zero, però a deu minuts del final el Betis va trobar l’empat amb mereixement i gràcies a un contraatac conduït per Carvalho que va assistir al segon pal, on Sanabria va rematar al fons de la xarxa. Cop anímic per a un Espanyol i mans al cap dels futbolistes, que veien com s’escapava un magnífic resultat per a la tornada, però l’Espanyol es va ficar tot sol en un problema. Va entregar el partit al Betis en la segona part i el primer xut va arribar a quatre del final, on Borja, qui si no, va obligar Joel a lluir-se per evitar el segon dels locals.