Pablo Machín va sumar el seu primer triomf en lliga amb l’Espanyol i ho va fer en un Ciutat de València que li és talismà. La clau del partit va ser un gol de Bernardo. Un futbolista desconegut amb Gallego ara és intocable amb el nou tècnic. Jugada de pissarra. Estratègia que fa la diferència i que insufla ànims. Machín mai ha perdut al camp del Llevant i ahir va complir una tradició rutinària com va fer amb el Girona i el Sevilla. La victòria infon optimisme a les files blanc-i-blaves. Començava el partit cuer i ara és penúltim, però té la zona de salvació a només un punt. L’Espanyol és un equip en construcció, però ara, com a mínim, se li veu un esquelet. Una manera de jugar clara i diàfana. No es pateix en defensa i trepitja més l’àrea del rival, tot i que no acaba de generar el perill suficient per guanyar sense patir. El marge de millora és gran i més amb la plantilla que hi ha, però l’evolució de l’equip convida a l’optimisme. La setmana ha estat fantàstica. Victòria i lideratge dijous amb el Ludogorets i la cirereta contra el Llevant. El futbol és un estat d’anim i el futur es veu amb una mica més de llum. La foscor segueix present, però la dinàmica i l’actitud dels futbolistes van en clara línia ascendent. El triomf al Ciutat de València és d’aquells que donen ales i vertebren un model de joc. El pragmatisme és el nou segell de l’Espanyol. No hi ha temps per a les concessions a l’estètica. El nou model es fonamenta en una base sòlida en defensa i transicions ràpides en atac. Així es minimitzen els mals en defensa i es multipliquen les possibilitats de sovintejar l’àrea del rival. L’esforç és innegociable i la pressió alta ja és un segell natural, començant pel primer davanter. Un equip solidari que va acabar exhaust sobre la gespa. Machín ha aconseguit que els seus futbolistes tinguin la solidaritat d’un equip petit i lluitin cada pilota com si fos l’única. Només així sortirà del pou on s’ha ficat. Ahir es va donar el primer pas de l’operació remuntada, però la feina serà feixuga i llarga. Un procés maduratiu que va agafant cos.