L’Espanyol va sumar el primer punt a casa després de set partits. Un empat que li ha servit per trencar una pèssima ratxa de sis derrotes però que no serveix per fer el salt de qualitat necessari per a un equip instal·lat en zona de descens. L’infern crema i la situació segueix sent preocupant. El llast és la classificació. Les circumstàncies del partit poden dibuixar un duel treballat. Bons moments de joc i sensacions contra un equip rocós com el Getafe. Conjunt que no fa presoners. Però la cadena perpètua l’ha posat l’Espanyol. El duel va ser escalfat, a la prèvia, a ritme de placa d’inducció. El club sap que la lluita per la permanència és i serà dura. Machín no ho volia veure com una final, però l’entorn ja s’ha endollat a la taquicàrdia setmanal. Els jugadors van transitar el camí invers. En tres minuts podia perdre per dos gols. El primer, a xut de Cucurella, el va salvar Diego López amb una superba aturada que va enviar a córner. El Getafe no va fallar en la jugada següent. Mata rematava de cap aprofitant la feblesa defensiva dels centrals. Calero sortia retratat, de nou, en una jugada determinant. La pel·lícula de sempre. La temporada vista en un curtmetratge de tres minuts. Errors en un cercle viciós. És igual qui estigui a la banqueta. L’Espanyol viu en l’error permanent i ahir va entregar la possibilitat de sumar els tres punts en només tres minuts. Aquesta és la tragèdia particular d’un equip massa angoixat per la situació. El millor que podia passar era aconseguir un punt i més contra un Getafe especialista en resultats ajustats i pràcticament inabastable quan es posa al davant en el marcador.

Tocava patir, serrar les dents i posar fi a una ratxa letal a casa. Aquesta és la veritable condemna de l’Espanyol. Plom a les ales per les derrotes que acumula a casa. La motxilla pesa però el punt és aire fresc o, com a mínim, trenca la tendència. Ja té mèrit empatar un partit amb el Getafe. En una temporada sense la pressió pel descens, seria un bon punt, però les circumstàncies incideixen en veure que és insuficient per aixecar el vol. Encaixar un gol matiner i no tenir cap golejador, encara sembla una tortura infinita. Navegar contra corrent és el que fa Machín. Un gol de córner va ser or pur. Wu Lei va rematar al segon pal per trobar un empat just abans del descans. Primer gol del xinès aquesta temporada a la lliga. El tercer a casa en set partits. No hi ha gol i les jugades d’estratègia, ara mateix, són or pur. Marcar de jugada és missió impossible i amb Ferreyra i Calleri lesionats, encara que només portin un gol en la lliga entre tots dos, converteix remuntar un partit en una missió impossible. Vist amb certa perspectiva, és un miracle sumar un punt després d’entregar el partit just d’inici. Tot li va en contra a l’Espanyol. Per acabar-ho d’adobar, Matías Vargas es va lesionar tres minuts després d’entrar al camp. Un altre jugador que haurà de veure els pròxims partits des de casa. La llista de desgràcies segueix sense aturador. Wu Lei va animar el partit amb les seves curses i velocitat. Animós, el xinès, i voluntariós en l’esforç, però no té gol. Ahir, Víctor Campuzano, el davanter del filial, va ser un dels millors, però tampoc és un gran definidor i sí un bon acompanyant. No hi ha gol a l’Espanyol i vist amb certa fredor cal felicitar l’equip per haver sumat un punt.

Les lesions i la qualitat al davant és tan justa que Machín se la va jugar en els últims minuts amb Soni. L’ex del Girona va debutar amb la blanc-i-blava jugant els últims sis minuts. Un xut als núvols i poca cosa més. Res a dir, però diu molt de com està l’Espanyol. La planificació té aires dramàtics i està passant factura. Ni els més optimistes de l’entorn ho poden amagar. És la realitat i Machín torna a parlar obertament de fitxatges. Queda molt fins al gener i ara la clau és aguantar fins a l’arribada de l’hivern. És una missió de supervivència. L’Espanyol ha d’arribar a la segona volta amb possibilitats reals de salvació. No guanyar a casa els dos pròxims partits contra l’Osasuna i el Betis complicaria les matemàtiques per seguir a primera divisió. Aquesta és la pel·lícula real. La resta és focs d’encenalls i qui ha de sumar aquests sis punts són els jugadors que ara mateix són a la plantilla. Acabar la primera volta sense guanyar al RCDE Stadium és, pràcticament, una sentència de mort. Abocaria els de Machín a fer una segona volta amb puntuació d’equip europeu. I això sí que és fer un autèntic miracle. I les obres divines no sovintegen gaire. Val més no jugar amb els déus i començar a guanyar.