Gaudir del moment
Relaxats. L’Espanyol tanca avui la primera fase de l’Europa League amb la tranquil·litat que li dona tenir el lideratge assegurat. Una felicitat, momentània, prèvia al duel de lliga de diumenge amb el Betis
L’Espanyol viu els dijous amb felicitat plena. Tot és alegria. No hi ha pors, només certeses. Els camins del dubte són per a la lliga. L’alegria i els somriures són interminables per a un equip que navega pel Vell Continent amb una comoditat total. És igual el rival, el terreny o els onze homes que surtin a la gespa. L’Espanyol es manté imparable a l’Europa League des que va començar el seu camí a finals de juliol. Des de llavors cap equip ha aconseguit guanyar els blanc-i-blaus, que sumen una ratxa de 26 partits sense perdre. Un rècord històric que cap equip ha aconseguit. Aquesta nit un dels grans al·licients serà allargar aquesta bona ratxa. Ampliar-la amb un partit més si s’empata o es guanya el CSKA en l’últim partit de la fase de grups. Serà un partit sense cap transcendència classificatòria per als blanc-i-blaus. L’empat en l’últim partit contra el Ferencváros va segellar el seu lideratge de grup. Avui és el dia per gaudir del moment i d’una majestuosa classificació. Un dijous, un més, per aparcar els problemes de la lliga i posar-se en mans del carpe diem més absolut.
Un respir, dels pocs que tindrà l’equip aquesta temporada, per agafar aire i confiança. La lliga ja flagel·la constantment l’equip des de la primera jornada. Jugar a Europa és com anar al balneari amb la parella. Degustar uns bons massatges i sentir com la vida, amb aquests petits moments de felicitat, agafa sentit. És com el cafè, de primera hora, que es degusta amb plaer infantil. I és que per als jugadors de l’Espanyol jugar a Europa és com tornar a la infància. Jugar sense preocupacions. L’únic pensament és divertir-se amb els amics sense por d’equivocar-se. Els nens mai s’equivoquen perquè estan despullats de les responsabilitats futures. Europa és el pati de l’escola on sempre vols tornar. No hi ha lligams i protocols disciplinaris. Hi vas perquè et sents bé i tot flueix sense tenir la sensació d’esforçar-te. És un aprenentatge natural i una satisfacció plena i deliciosa. Així se senten l’Espanyol, els seus aficionats i seguidors quan sona l’himne de l’Europa League i amb les primeres llums del dijous, a trenc d’alba. És una manera de reconciliar-se. Un ritual, ara més que mai, per agafar energies per al que vindrà. És la calma abans de la tempesta de diumenge a la lliga contra el Betis. Aquest és el partit que hi ha al retrovisor. El caixa o faixa permanent des de fa setmanes que truca a la porta. Però no avancem esdeveniments. Ara toca degustar la trajectòria per Europa i aparcar els viatges pel Vell Continent fins al febrer.
Machín i les rotacions
EL GRAN AL·LICIENT
Augmentar la ratxa històrica de 26 partits sense perdre al Vell ContinentNotícies
Dimecres,8 maig 2024