L’Espanyol es va servir de la llei del més fort per superar el Lleida i passar l’eliminatòria en un mal partit dels de Pablo Machín, que van acabar patint en la recta final fins a marcar el gol de la tranquil·litat en el darrer minut. La millor notícia va ser l’efectivitat. Dos xuts a porteria i doblet de Wu Lei. Va ser l’únic que va fer decantar la balança entre dos equips amb dues categories de diferència. La balança, no obstant això, que va anivellar la il·lusió d’uns i la indolència dels altres. I això que el Lleida va sortir amb només mig equip de titulars habituals, i amb els joves Víctor Vidal, Joanet, Eneko i Liu. Ahir també debutava Provencio, fitxat fa pocs dies.

El Lleida va mirar a la cara l’Espanyol des del començament i va impregnar el seu joc de la il·lusió pròpia d’un partit d’aquestes característiques. Intensitat, contundència i cap error. Els blaus van oblidar, per unes hores, les angoixes que estan passant en la lliga –on tenen una sèrie de 2 punts sumats dels últims 15 possibles– per gaudir d’un escenari que no va tenir l’entrada d’altres nits de copa. L’Espanyol va ser tot el contrari i va oferir una mostra més dels mals que l’estan condemnant aquesta temporada. Sense cap mena de transició al mig del camp, només feia certa sensació de perill quan la pilota queia als peus de Wu Lei o Ferreyra.

Només el Lleida, en sequera golejadora en la lliga des de fa tres partits, va ser capaç de posar a prova el porter rival, amb un xut de Raúl González en el minut 3. L’Espanyol només va arribar amb dues rematades desviades de Naldo i Wu Lei.