Espanyol

El Sadar perd poder

Espanyol. Després d’enllaçar 31 partits sense perdre, l’Osasuna només ha estat capaç de sumar cinc dels darrers 21 punts al seu feu, escenari clau per als blanc-i-blaus camí de la salvació

És una temporada especial per a un club històric com l’Osasuna. Per moltes coses. Pel fet d’estar a les portes del centè aniversari, per un retorn a primera divisió després de dos anys a l’ombra i perquè el 3 de novembre passat El Sadar va posar el cadenat a la ratxa d’imbatibilitat més potent de la seva història: 31 partits sense perdre a casa seva, el millor bastió per aspirar a una temporada plàcida i sense angoixes, un escenari ideal per recuperar perspectiva institucional.

Però, malgrat que la temporada continua tenint pulsacions estables, alguna cosa s’ha trencat entre les quatre parets d’El Sadar i l’Espanyol, immers en una necessitat latent, visitarà un estadi que ha perdut poder en les últimes setmanes i que, tot i que l’Osasuna manté un marge de 9 punts sobre el descens, ha despertat alguna inseguretat en el conjunt navarrès que, des que va aconseguir el rècord d’imbatibilitat a casa, només ha estat capaç d’esgarrapar cinc dels darrers 21 punts a El Sadar, coincidint amb una sagnia defensiva notable: ha encaixat 14 gols en els últims set partits, una mitjana de dos gols poc habitual en un estadi acostumat a ser un fortí. “Necessitem recuperar aquella sensació de fortalesa a El Sadar perquè estem en un moment de definició en què podem tenir un any tranquil o complicar-nos la vida”, ha reconegut recentment el tècnic de l’Osasuna, Jagoba Arrasate. “Al final el que estem veient sol passar, un equip que ve amb una inèrcia molt bona de segona divisió però al qual els equips van coneixent cada cop més i millor i hi ha un tram de la temporada en què has de serrar les dents”, analitza Carlos Cuéllar, defensa històric de l’Osasuna entre el 2003 i el 2007.

El Chimy, més que gols

La lesió de l’ariet argentí, a més de comportar la pèrdua d’un futbolista que havia marcat nou gols en 20 aparicions, ha deixat l’Osasuna orfe d’un esperit que es contagiava i que anava en perfecta sintonia amb les tribunes d’El Sadar. “Era un futbolista que t’ajudava molt a defensar cap endavant, que robava molt, que mossegava, i que en moments de davallada física era fonamental perquè la resta de futbolistes el seguien”, interpreta Cuéllar, que entén que és difícil trobar un perfil d’atacant com el de Rosario. “Els jugadors que l’han substituït són més pesats, amb molt bona presència a l’àrea, una cosa que també necessita l’Osasuna, però potser és veritat que no tenen aquest nervi i aquesta capacitat en la pressió que tenia el Chimy”, resol l’exdefensa, que tot i un moment de definició entre patir i no patir, entre collar la salvació de forma solvent i haver de remar fins a l’últim sospir, apel·la a l’esperit de supervivència del club navarrès com un element de dificultat que haurà d’afrontar l’Espanyol en la seva lluita agònica per intentar agafar-se a la categoria. “Al final, si una cosa té l’Osasuna és que en els moments difícils mostra orgull. Va perdre a Sevilla, però amb un futbolista menys va saber competir, no va abaixar mai els braços i aquest sentit de responsabilitat l’equip no el perdrà fins al final”, conclou Cuéllar sobre un Osasuna que necessita recuperar sensacions i tornar a fortificar un escenari clau per a l’Espanyol camí de la permanència.

PROTAGONISTES

Per a nosaltres és clau recuperar la solidesa d’El Sadar per tenir un final de curs tranquil
Jagoba Arrasate
entrenador de l’osasuna
Més enllà dels gols, el Chimy ajudava a defensar, contagiava i tot això ho està trobant a faltar
Carlos Cuéllar
exjugador DE L’OSASUNA
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.