L’Espanyol ha fet un exercisi de resistència aquest tarda a l’Alfonso Pérez. Els blanc-i-blaus han aconseguit un punt d’èpica gràcies a la seva disciplina i ambició. De fet, només l’encert, sota pals, de David Soria, ha evitat el triomf català. L’equip d’Abelardo està en un moment de creixement absolut. Els periquitos són uns altres des de que ha tornat a la lliga. Juguen sense por i amb el ganivet entre les dents. No hi ha temps de l’especulació. Té mèrit dominar a un equip com el Getafe i fer-ho amb un futbolista menys. Munuera Montero s’ha inventat una expulsió al cap de quinze minuts de partit. El col·legiat ha vist agressió sobre Damián Suárez. El lateral del Getafe, llest i murri en les arts de l’espectacle, s’ha emportat el premi gros de l’expulsió del central de l’Espanyol. Lluny de desesperar-se, els catalans no li han perdut la cara al duel. Tot el contrari, ha mostrat una valentia per buscar un gol que no ha arribat per l’encert del porter local. Soria ha tingut tres aturades de mèrit. La primera en una remetada de cap de David López a l’inici del partit. Al fil del descans, el porter ha salvat un mà a mà amb Embarba. L’extrem madrileny s’ha desfet de tres jugadors del Getafe per plantar-se davant del porteria. La tripleta d’aturades de Soria ha arribat en el tram final del partit. Una internada de Calleri dins de l’àrea de l’argentí ha portat camí de gol. El punta assistia per Wu Lei però, Soria ha ficat el guant per salvar, de nou el seu equip.

L’Espanyol ha viscut tot el partit de manera molt còmode fins el temps afegit on Diego López s’ha vist obligat a fer una doble aturada a remat de cap d’Ángel i, de nou, s’ha aixecat com un gegant per evitar el refús de Cucurella.

Els blanc-i-blaus sumen un punt significatiu. A priori, pot semblar un gran botí però vist el rendiment d’un equip que va jugar amb deu i ha portat l’iniciativa del duel i les ocasions sembla poc premi. No obstant això, aquest punt té molt valor per la forma, la lluita i la consistència que està donant l’Espanyol. Un equip que no es resigna a baixar a segona, tot el contrari, cada minut que passa se li posa una cara d’equip de primera. És el pes de la història i el pedigrí també té valor tot i el plom a les ales dels homes de negre. Queden encara nou finals però l’Espanyol segueix molt viu i amb un esperit indomable que l’apropa al miracle.