L’Espanyol camina amb fermesa en la seva peregrinació per la segona divisió. Un purgatori per netejar el desastre de la temporada anterior. De moment, la plantilla de Vicente Moreno està superant la prova del descens amb nota. El conjunt blanc-i-blau s’ha convertit en la referència per a tots els equips. Ja ho era abans de començar la lliga, per pressupost i qualitat de la plantilla, però el futbol, i més en la categoria d’argent, no entén de noms sinó de fets i d’elements tangibles. És a dir: el que passa arran de gespa. En aquest terreny, Vicente Moreno ha inculcat des del primer instant als seus deixebles que havien de ser solidaris, ferms i conscients que aquesta marató calia començar-la amb un esperit de lluita i de treball infatigable. I així ha estat. Aquestes onze primeres jornades són un tast significatiu que l’Espanyol ha anat per feina i no està per romanços. El primer quart de competició ens ha indicat que aquest és un equip camaleònic. Un conjunt capacitat per desenvolupar un futbol vertical i de combinació però també per lluitar com ningú patint per conservar un triomf. De fet, aquestes dues cares s’han vist en els dos últims partits de lliga que ha jugat, contra el Màlaga i el Lugo. El primer va ser un duel d’exuberància futbolística en què va demostrar la potència de foc d’un equip que pot atropellar el seu rival en temps i forma. L’últim, contra l’equip gallec, la prova que també sap competir i gaudir amb el patiment per sumar una altra victòria. El mateix Espanyol però amb una bicefàlia ben definida i de trets identitaris. Un equip camaleònic i flexible en una categoria plena de contrastos. Precisament aquesta és la seva gran fortalesa i es transforma en els punts que té ja al sarró: 26. Una puntuació que projecta l’Espanyol a vorejar els 100 punts, o fins i tot superar-los, si manté aquest ritme. De fet, els catalans estan en disposició de superar els 91 punts amb què va acabar la lliga 2011/12 el Deportivo. Els gallecs tenen, des d’aquella temporada, el rècord de punts de segona divisió.

Vist en perspectiva, l’inici de lliga de l’Espanyol és una deliciosa bogeria, i si manté aquest ritme durant 42 jornades pot acabar esmicolant tots els registres de segona.