Ahir va encadenar la tercera titularitat, la sisena d’ençà que va començar la temporada. Des del canvi de sistema als tres centrals i carrilers, Francisco ha adjudicat la banda dreta a Yan Couto, i el brasiler està responent amb nota. Contra l’Almeria i el Lugo va deixar els primers brots verds, que han fet que l’andalús li mantingui la confiança, i ahir, finalment, va fer el primer partit que els aficionats del Girona recordaran molt de temps. Qui sap si, d’aquí a uns anys, el joveníssim brasiler serà una estrella mundial i els gironins podran comentar, amb un somriure als ulls, el dia que el seu equip va guanyar a Las Palmas gràcies a un gol seu que va culminar una remuntada que dona molt més de tres punts. I és que el gol de Couto, culminant una bona acció de Gumbau i un driblatge de Sylla, a qui pràcticament li va robar la rematada –potser el vallesà d’origen senegalès no hauria pogut arribar a xutar per l’aparició d’un defensa–, a més de la victòria serveix per renovar la il·lusió i l’esperança de tota una afició. Potser no per començar a somiar, però sí per no perdre la fe. Perquè són els detalls, com veure una actuació decent de Gumbau, un centre del camp segur amb Terrats i Ibra, la constatació de la recuperació del gol de Mamadou Sylla o el gran partit de Yan Couto el que permet als optimistes continuar creient que arribar a la sisena posició és possible.

El jove brasiler no només va aportar el gol. Va fer un partit pràcticament rodó, ja que si una cosa bona ha aportat el canvi de sistema és que Yan Couto pot jugar més alliberat. Les mancances defensives que havia mostrat en molts partits queden minimitzades amb tres centrals al darrere i es genera l’escenari ideal per explotar les seves virtuts. I això perquè el brasiler és segurament una de les millors armes ofensives de l’equip per la banda. El desequilibri li és innat, i ahir ho va demostrar des del primer minut. Va ser una de les vies principals de l’atac gironí en la primera part, tot i que no va servir per treure’n gaire suc i generar ocasions. La sensació de perill, però, hi era. I en la segona part, encara més, quan va trobar un soci com Yoel Bárcenas, que li va posar les coses més fàcils que Nahuel. En accions puntuals el brasiler va fer parar bojos els defenses canaris, forçant faltes que van ser un luxe per al Girona per poder tranquil·litzar el partit.

En definitiva, ahir va fer un pas de gegant perquè d’aquí al final sigui una arma de pes dels de Francisco.