Feia molta falta aixecar el cap. I per aconseguir-ho, el Girona no ho va fer ni ho va tenir fàcil. Quan més delicada era la situació, quan més se li havia ennegrit el panorama, el conjunt de Francisco va renéixer i es va endur una victòria de Las Palmas que té un valor altíssim. Perquè hi arribava carregat d’urgències i perquè el guió ho va complicar encara més. Després d’una primera part tranquil·la fins que Nahuel Bustos la va espatllar amb un penal imperdonable, el conjunt blanc-i-vermell va treure l’orgull i va celebrar una remuntada que l’omple d’autoestima. Qui sap si acabarà sent un punt d’inflexió per tornar a creure en alguna fita ambiciosa, però com a mínim l’equip va tornar de les Canàries havent esquivat una situació inquietant, que ja és molt.

Per buscar solucions, Francisco no queda. El tècnic va insistir en l’esquema amb tres al darrere, però aquesta vegada fent coincidir per primer cop els tres únics centrals i amb una altra petita revolució. Sense extrems, Yan Couto i Aday van ocupar els carrils i, en un context de pressió màxima, va apostar per Ramon Terrats i Ibrahima Kébé al mig, tot i que ni un ni l’altre –el barceloní va fer una altra exhibició de com ha de jugar un pivot, amb pilota i sense– no semblen novells. I al davant, Sylla i Nahuel Bustos. L’argentí, amb el compte golejador a zero tot i que quan se’l va fitxar havia de marcar diferències, tenia una altra oportunitat. Ja no és que la desaprofités, sinó que va ser decisiu a l’àrea equivocada. Una primera part amb tota la pinta de 0-0 va acabar de molt mala manera perquè Bustos va cometre un penal del tot innecessari i incomprensible a Álvaro Lemos que el gallec va aprofitar per marcar l’1-0 (42’). I encara sort que l’àrbitre li va perdonar l’expulsió, perquè feia cinc minuts que havia vist la targeta groga. L’acció desesperant de Nahuel Bustos va espatllar el treball defensiu del Girona, que va contenir prou bé el potencial ofensiu del Las Palmas però que no estava fi amb la pilota. La connexió amb els dos puntes es feia inviable, i als carrils no hi havia prou profunditat.

El vent va dificultar la circulació del joc. En la primera meitat, hi va haver ben poc perill. Dels locals, un parell de xuts de Jesé des de fora l’àrea i una falta lateral amb suspens. El Girona només va provar un xut, d’Aday (34’). I quan semblava que el 0-0 era prou bon negoci per arribar al descans, va arribar el penal infantil de Bustos que ho va complicar tot.

Francisco ja en va tenir prou amb Nahuel, substituït per Yoel Bárcenas al descans. La segona part va començar amb un gol al cap de 30 segons de Rafa Mújica, tot i que en fora de joc clar. Però just després, i a l’altra àrea, va tornar a aparèixer Sylla. Més llest que ningú, el vallesà va fer bona una passada d’enemic de Rivera cap als seus centrals, hi va posar la punta del peu i va empatar. L’home que va salvar un punt la setmana passada contra el Lugo encadenava la seva segona diana i carregava de moral l’equip. En un guió que no tenia res a veure amb el de la primera part, uns i altres s’anaven repartint les arribades. Ara l’un, ara l’altre. Araujo en va enviar una als núvols, i Bárcenas i Mamadou en van tenir una de boníssima. Era un no parar. Hauria pogut sortir creu, però va sortir cara. Gumbau ho va fer molt bé arribant a l’àrea i habilitant Sylla i Couto, que van fer la resta. De fet, primer Sylla la va prendre a Couto, i en la continuació de la jugada, el brasiler va fer el mateix al vallesà i es va estrenar com a golejador a Europa. En poc més d’un quart d’hora, el Girona havia estat capaç de convertir un 1-0 en l’1-2. Era or pur, i s’havia de defensar com fos. El Girona ho va saber fer, amb un bon exercici sense pilota, a còpia de molt treball i sacrifici. Ibra va acabar fos, Terrats era capaç de tallar pilotes a la frontal tenint targeta i Sylla donava aire oferint-se, perquè els gironins buscaven estirar-se per amenaçar un Las Palmas cada vegada més desordenat i desanimat. El treball va tenir premi, tot i que va costar una altra expulsió via VAR. Va ser Bueno qui va provocar que un contraatac perillós es convertís en el mal menor d’una falta a la frontal, que Juan Carlos va saber treure. Els sis minuts de temps afegit van ser de resistència gironina. Amb final feliç.