El retorn del públic als camps de segona B en avall deixa els estadis del futbol professional com els únics, encara, amb la porta tancada. Montilivi, però, va viure l’excepció en una cita especial. Ja no només perquè feia més d’un any que no hi entraven aficionats –i perquè no hi ha cap seguretat de tornar-n’hi a veure a curt termini–, sinó perquè les protagonistes van ser les jugadores del sènior femení, en la seva estrena històrica a l’estadi. La iniciativa va sortir rodona, perquè l’equip d’Eduardo Sanmartín va assegurar tres punts clau en la lluita per eludir el descens.

Com si fos una prova del que li tocaria fer si LaLiga i el CSD fessin el pas, el Girona va preparar amb tot detall el retorn del públic, assignant seients amb distància de seguretat i avisant els aficionats dels protocols per megafonia. Els 510 espectadors, repartits entre tribuna i el gol sud, tenien moltes ganes de festa i d’empènyer l’equip. Acostumades a jugar a Torres de Palau –la cita d’ahir era una excepció–, hi havia una barreja d’il·lusió i responsabilitat. “Si t’agrada el futbol, són normals aquests nervis. Vaig enviar un missatge al grup cridant a la calma, a la tranquil·litat. Hem intentat relativitzar l’escenari i el moment”, explicava, després, Núria Llop, líder al mig del camp. Seva va ser una gran passada cap a Blanco Cros, que va ser objecte d’un penal clar que ella mateixa va transformar en el gol (50’).

En un terreny de joc molt més gran de l’habitual, les gironins van fer una primera part molt bona i van tenir diverses oportunitats per avançar-se en el marcador. Paula López, després d’una croqueta espectacular de Blanca Cros (23’) i Rosales, en arribar a dins l’àrea després d’una molt bona acció col·lectiva (26’), van tenir el gol a prop. Tot i que el Saragossa va començar millor la segona part, de seguida va arribar el gol, que va provocar l’èxtasi, amb els crits de l’afició, les banderes al vent, l’himne per megafonia i, fins i tot, una bengala a l’exterior. Les aragoneses es van quedar amb deu per una entrada dura (76’), però, els últims minuts, van fer un pas endavant. I en l’última acció, la portera Ainoa va salvar al límit, des de la línia del gol, una rematada de cap. No era moment d’esguerrar la festa. Eufòria a la gespa i a la graderia. Per tornar-hi.