Un tram gairebé perfecte

El Girona de la campanya 2015/16 marca el camí al de l’actual. L’equip dirigit per Pablo Machín va acabar en el mateix tram en què ens trobem en l’actualitat (30 jornades) amb 41 punts i una distància de cinc respecte al sisè classificat. Els blanc-i-vermells, però, venien de fer una primera volta desastrosa que els havia situat al llindar de les posicions de descens, i és que, refer-se del doble cop que havien encaixat mesos abans contra el Lugo, amb l’ascens directe escapolint-se en l’últim minut, i contra el Saragossa, amb un fatídic partit de tornada de la primera eliminatòria (1-4), va obligar tot l’entorn i el club a passar per un procés de dol que es va revertir en la segona volta. Els gironins només van perdre dos enfrontaments en la segona meitat de la lliga –tots dos a fora, contra l’Almeria i el Còrdova (1-0)– i en les dotze últimes jornades van firmar un balanç de set victòries, quatre empats i només una derrota al Nuevo Arcángel contra un Còrdova que acabaria sent el rival de la primera eliminatòria del play-off, i al qual el Girona acabaria eliminant. A més, els de Machín van encaixar només tres gols en les dotze últimes jornades, una dada brutal per a una defensa comandada pels centrals Kiko Olivas, Pedro Alcalá, Florian Lejeune i Richy Álvarez, a més de Clerc i Aday, o també Maffeo, en els carrils (tots menys el retirat Richy i Aday, encara en l’equip, juguen a primera divisió cinc temporades després). Aquell Girona, que en aquells dos mesos finals de campionat totes li ponien, va acabar quart en la taula després d’aprofitar una darrera carambola en una última jornada que depenent els diversos resultats el podia situar en la vuitena, la setena, la sisena, la cinquena o la quarta posició final.

Regularitat per assolir

Una de les grans diferències entre el Girona del curs 2015/16 i el de l’actualitat és la regularitat. Fa cinc anys, els gironins van tardar a funcionar com a engranatge, però els de Machín van començar a lligar grans ratxes de resultats coincidint amb l’inici de la segona volta. L’equip de Francisco encara ha d’assolir el seu punt òptim de maduració que li aporti regularitat i li permeti encadenar bons resultats per retallar distàncies amb el sisè i veure’s anímicament amb possibilitats reals. De moment, la segona part a l’estadi Gran Canària contra el Las Palmas pot ser una nova escletxa a la qual aferrar-se per creure-hi. El Girona va aconseguir remuntar un 1-0 en contra per segona vegada en l’era Francisco (ja ho va fer al RCDE Stadium contra l’Espanyol i a Montilivi en la copa contra el Lugo), i també va donar mostres d’un joc més fluid amb arribades més regulars a l’àrea rival.

Contra l’Albacete i a Montilivi, l’imperatiu per als gironins és la victòria per encadenar-ne dues per quarta vegada des de començament de curs –fins i tot en van lligar tres de seguides a principis de desembre– i, per retallar o, si més no, pressionar els rivals.