Ahir es van complir 25 anys del debut de Raúl Tamudo amb l’Espanyol. Va ser contra l’Hèrcules i ell va marcar el gol de la victòria d’un equip que volia evitar el descens. “Va ser el debut somiat. De cop i volta em vaig trobar jugant amb els meus ídols. No era fàcil per a un noi tan jove, però els companys em van ajudar molt”, recordava Tamudo als mitjans del club. L’encarregat de fer-lo debutar va ser Paco Flores. “Quan entrenava el filial ja em va fer debutar sent juvenil. La seva confiança en mi va ser clau.”

Tot i això, Tamudo va jugar cedit a l’Alavés i el Lleida. Va ser una època complicada per al de Santa Coloma de Gramenet. “Ara ho recordes i sembla que fos tot molt fàcil, però no va ser així. Van ser dos anys en què vaig jugar poc. Per sort vaig confiar en mi i no vaig llançar la tovallola.” Tamudo va tornar a casa per viure-hi una dècada inoblidable. “No puc explicar amb paraules tot el que he viscut en l’Espanyol. El club m’ho ha donat tot, m’ha donat la vida que tinc. Sempre estaré orgullós de representar aquest escut.” L’excapità també va tenir unes paraules per a l’afició blanc-i-blava. “Sempre animen, tant si les coses van bé com malament. El seu suport i afecte no els paga cap Pilota o Bota d’Or.”

Tamudo va marcar 140 gols amb l’Espanyol, alguns més especials que d’altres. “Recordaré el gol en la final de la copa del 2000, quan robo la pilota a Toni. També em va agradar una vaselina a Casillas. Però és clar que el gol que va tenir més repercussió és el del Tamudazo.” També va guanyar dues copes del Rei, però es va quedar a les portes d’aixecar la UEFA l’any 2007. “No vam perdre ni un sol partit i, tot i així, no vam guanyar. Malgrat tot, van ser uns anys meravellosos. Em vaig divertir molt.” Tamudo sap també què és trepitjar els tres camps del club. “Jugar a Sarrià era un somni fet realitat. A Montjuïc vaig viure els millors anys. Cornellà va ser el meu comiat.”