Aritmètica de salvació
L'Espanyol suma un empat contra la Real que li serveix per mantenir-se invicte a Cornellà amb Aguirre i fer un pas més cap a la permanència
Els bascos van portar la batuta però no la van traslladar al marcador
ESPANYOL: Kiko Casilla,Javi López, Colotto, Víctor Álvarez (Raúl Rodríguez, 70'), Forlín, Víctor Sánchez, Stuani, Simao (Petrov, 80'), Verdú (Baena, 83'), Sergio García.
REAL SOCIEDAD: Zubiakarai, C.Martínez, Iñigo, Mikel, De la Bella, Illarra (Pardo, 73'), Bergara (Ifrán, 62'), Zurutuza, Xabi Prieto, Griezmann, Agirretxe.
L'Espanyol va sumar un nou punt en el seu camí cap a la permanència. Una salvació que es manté a dotze punts de distància una setmana més. La Real segueix alimentant la seva llegenda d'equip irreductible amb uns números de Champions amb una única derrota en dinou partits. I és que ahir l'Espanyol va ser un equip contemporitzador que no va saber administrar el seu avantatge parcial tot i avançar-se dues vegades. La Real és un equip sòlid i atrevit, només la seva manca d'encert de cara a porta el va privar d'un premi major que sí va tenir en el domini territorial. Però els d'Aguirre són fiables a casa, on sumen cinc victòries i tres empats. Ahir va ser un partit d'aritmètica de salvació.
L'Espanyol ràpidament es va ficar en el partit, perquè ahir va demostrar ser un equip letal de cara a gol i la Real Sociedad va ser víctima d'aquest encert. Només vuit minuts van trigar els blanc-i-blaus a avançar-se amb una jugada de tiralínies conduïda per Verdú, que va obrir en banda cap a Simao. El portuguès va encarar Carlos Martínez fins a la línia de fons per assistir al cor de l'àrea per a Sergio García. El del Bon Pastor rematava al fons de la xarxa al primer toc. Era el sisè gol de punta que tornava a marcar per segona jornada consecutiva després de fer un gol semblant a Màlaga. L'Espanyol vivia còmode amb el resultat a favor. El domini territorial era per a la Real, que jugava molt segura però notava en excés la baixa del seu millor home i màxim golejador: Carlos Vela. Els de Montanier la remenaven a plaer però sense inquietar els locals. La tranquil·litat era aparent. Kiko Casilla va sortir a rebutjar una pilota amb els punys i es va topar amb Xavi Prieto. El rebuig del porter li va sortir curt i Zurutuza va enganxar una vaselina al primer toc per neutralitzar el marcador. La nova igualada no va canviar el guió del partit. La Real manava sense inquietar la defensa blanc-i-blava. El partit deambulava en una calma relativa fins que Sergio García va decidir dinamitar el partit. La maniobra a la frontal del de Bon Pastor va ser magistral, una delícia per als sentits amb un doble control que va acabar amb una assistència cap a Stuani. L'uruguaià es va sumar a la festa amb una rematada acrobàtica, va fer el segon de la tarda i va aixecar dels seients els aficionats de Cornellà. Els dos davanters s'han convertit en una prolífica societat que dóna uns rèdits impressionants a l'Espanyol. Ahir, tots dos van fabricar el sisè gol de la temporada. Una connexió que ha carburat al màxim de les seves possibilitats des que Aguirre va permutar les posicions de tots dos posant de davanter Sergio i d'interior Stuani. L'Espanyol seguia brillant en la definició i en dues arribades havia trobat el premi del gol.
La partida d'escacs que havia plantejat la Real, amb llargues possessions, va començar a transmutar-se en un futbol més vertical per trobar el camí del gol. Agirretxe la va tenir tot sol davant Casilla, però el d'Alcover va rebutjar amb encert el xut amb una parada més típica de l'handbol. L'Espanyol replicava en la jugada següent amb un xut de Verdú massa centrat que va aturar Zurutuza.
El partit entrava en un ritme més frenètic amb conseqüències imprevisibles. Agirretxe ho tornava a provar amb una bona canonada que trobava resposta en els guants de Kiko Casilla. La Real continuava prement l'accelerador; Pardo llançava una pilota en profunditat cap a Griezmann, però Javi López des del darrere la hi treia amb la mala sort que agafava a contrapeu Kiko Casilla i marcava en pròpia porta. Els bascos havien buscat el gol amb insistència i el trobaven en una jugada de fortuna.
L'Espanyol tenia a tocar el triomf, però ara veia perillar els tres punts per l'empat dels de Montanier. Aguirre decidia administrar l'empat i donava sortida a Verdú per apostar per un pivot defensiu com Baena. Els últims minuts eren una autèntica ruleta russa en què podia passar qualsevol cosa. Al final, l'Espanyol i la Real es van haver de conformar amb un punt que deixa tots dos equips descontents. Els catalans per no saber administrar el seu avantatge parcial en dues ocasions i la Real per no traslladar al resultat el seu domini territorial.