Sergio García està disputant la millor temporada des que va arribar a l'Espanyol, l'estiu del 2010. Ho diuen les sensacions i les estadístiques. Amb la diana d'ahir el davanter del Bon Pastor va superar la barrera dels cinc gols per primera vegada com a blanc-i-blau i va demostrar que és la llum que està guiant l'Espanyol cap a la permanència, que és qui posa les pinzellades de color a un equip ben armat i entregat a la feina bruta.

Recuperat per a la causa com a punta de llança per predilecció de Javier Aguirre, García està demostrant ser un davanter amb poques fissures, capaç d'adaptar-se a les fases del partit que se li presenten a l'Espanyol. En la primera meitat, amb el seu equip més alliberat i menys sotmès al rival, va demostrar que és perillós en espais reduïts i va combinar entre línies amb el seu bon amic Verdú. També va tirar parets amb Simão Sabrosa i va mantenir la bona sintonia que l'uneix amb Cristhian Stuani. Ahir va ser el català qui va assistir l'uruguaià amb una centrada ben tocada, amb la cama dolenta a l'entrada del seu company al cor de l'àrea. “Ha estat una gran assistència”, es delectava l'atacant de Tala a la fi del joc.

Minuts abans, Sergio García havia recordat que no només és un fi estilista, sinó que també guarda les bones arts dins l'àrea que un dia van enlluernar les categories inferiors del Barça. D'una manera intuïtiva, com quinze dies enrere a la Rosaleda, va acudir al primer pal per recollir una centrada de Simão i anotar el seu sisè gol de la temporada. “En imaginació no el guanya ningú”, explicava Víctor Sánchez encara en calent, reconeixent que és la figura diferencial en què es refugia la plantilla. “L'hem trobat a faltar molt quan no ha estat amb nosaltres, sabem que és un jugador que marca diferències i tant de bo pugui jugar molts anys al nostre costat.”

“Genera por en el rival”, hi afegia el migcampista. I és que Sergio t'obliga a mantenir sempre l'alerta. Fins i tot quan la Real se sentia protagonista, caminava amb el vent a favor en els últims minuts, el futbolista del Bon Pastor va ser un corcó amb espais, va baixar pilotes impossibles del cel de Cornellà-el Prat amb controls delicats, va exigir fins a l'extrem Mikel González i Íñigo Martínez, i encara va tenir temps per filtrar una bona pilota per a Verdú que va desbaratar Zubikarai. “Sempre m'agrada fer coses”, assegura amb humilitat Sergio García, sempre fugint dels més que merescuts elogis.