La carta de Windsor Park
Classificació per al mundial. Irlanda del Nord s’aferra a la seva fortalesa a Belfast per tombar Suïssa i aconseguir el seu somiat retorn al mundial després de 32 anys d’absència
L’Amèrica Llatina ha marcat les pulsacions futbolístiques d’un país saxó com Irlanda del Nord. Allà, a Mèxic 86, el Green and White Army va enterrar uns somnis que no s’havia atrevit a recuperar fins que l’estiu del 2014, quasi tres dècades després de la seva darrera participació en un mundial, va travessar novament l’Atlàntic, aquesta vegada per enfrontar-se amb l’Uruguai i amb Xile en dos amistosos de preparació per a la competició de Brasil. “Aquell viatge ens va canviar la mentalitat”, va explicar ahir el CEO de la federació nord-irlandesa, Patrick Nelson, al diari The Guardian: “En el futbol internacional, o formes part dels grans tornejos o formes part de la seva preparació. I durant la gira per Xile i l’Uruguai ens vam demanar: i no seria bonic que algú ens fes de sparring a nosaltres en un torneig d’aquests?”
Un interrogant que no es va perdre amb el vent i que ha empès la Irlanda britànica a desafiar un destí eternament gris gràcies a la contribució d’un entrenador, Michael O’Neill, que ha sabut fer del defecte virtut. Arribat a la banqueta de l’equip nord-irlandès el 2011, procedent del Shamrock Rovers, ha sabut treure tot el suc d’un grup de futbolistes sense excessiu talent més enllà del seu capità, Steven Davis, i de l controvertit Kyle Lafferty. Sense aquesta dosi de creativitat, O’Neill s’ha abraçat a l’ordre d’un entrellat defensiu amb tres centrals i carrilers i a la seva fiabilitat a Windsor Park, la seva casa a Belfast, on només ha perdut 3 dels 15 partits que ha disputat des d’aquell estiu del 2014. En el camí a Rússia 2018, de fet, només Alemanya va ser capaç de guanyar-hi punts i els nord-irlandesos es van guanyar una plaça en la repesca encaixant tan sols sis gols en deu partits, alimentant la seva bona sintonia després d’una Eurocopa de França en què, amb futbolistes com McGovern i el carismàtic Will Grigg a punt de quedar sense club, l’exèrcit verd-i-blanc va competir fins als vuitens de final.
Ara, a les portes de Rússia, els britànics saben quina és la fórmula per intentar batre una Suïssa molt més abundant en talent i desequilibri individual. “Necessitem partits ajustats, perquè no crec que ens en sortim si juguem a un marcador amb molts de gols”, va admetre O’Neill, molt conscient de que el passaport mundialista depèn en gran part de la resistència dels seus aquest vespre a Belfast per continuar donant volada als seus somnis: “És clau no concedir gols a Windsor Park perquè no som un equip dotat per sortir en la tornada a Basilea a dur la iniciativa.”
FRASE
Croàcia, amb el dubte de Mandzukic
Croàcia, que només s’ha perdut un mundial des de la dissolució de Iugoslàvia (Sud-àfrica 2010), comença a dirimir les seves opcions de ser a Rússia aquest vespre a l’estadi Maksimir de Zagreb contra Grècia amb el gran dubte de si podrà disposar de Mario Mandzukic, que arrossega uns problemes a l’isquiotibial que li han impedit d’exercitar-se normalment. En cas de no poder arribar a temps al campionat, el punta de la Juve s’afegiria a l’absència ja coneguda del migcampista Milan Badelj, a qui Zlatko Dalic, que dirigirà el seu segon partit al capdavant de la selecció, va escollir per acompanyar Modric i Rakitic al mig del camp en el decisiu partit contra Ucraïna el passat 9 d’octubre. Els hel·lènics, per la seva part, no podran disposar de Kostas Manolas (Roma), sancionat.
Notícies
Dimarts,21 maig 2024