L’1 de gener del 1993, ara fa tot just un quart de segle, Txecoslovàquia va deixar d’existir. De manera pacífica i acordada, l’estat nascut el 1918 fruit de la descomposició de l’imperi austrohongarès va decidir fer efectiu el conegut com a “divorci de vellut” que va comportar el naixement de la República Txeca i d’Eslovàquia, dos nous estats independents sorgits d’un pacte polític que, a diferència del que en aquell mateix moment succeïa als Balcans, es va assolir sense cap mena de violència.

Amb la dissolució de Txecoslovàquia desapareixia també una de les grans seleccions que havia marcat el futbol europeu i mundial al llarg del segle XX. De fet, en el moment de la seva disgregació, el combinat nacional txecoslovac tenia un palmarès envejable per a moltes de les grans seleccions de l’època que li permetia presumir d’una Eurocopa, d’una medalla d’or olímpica i de dos subcampionats del món.

El 1934, en la seva primera participació mundialista, Txecoslovàquia, aleshores l’única república democràtica d’una Europa central que ja semblava abocada a la guerra, només es va inclinar a la final i després d’una agònica pròrroga contra l’amfitriona Itàlia de Mussolini. Gairebé tres dècades després, amb Txecoslovàquia convertida en un estat socialista després de la Segona Guerra Mundial, els integrants de la seva selecció van repetir la proesa en el mundial de Xile del 1962 arribant fins a la final, on només la màgia del Brasil va poder evitar el seu triomf.

El gran èxit futbolístic del combinat txecoslovac va arribar, però, el 1976, quan va aconseguir alçar-se amb la victòria en l’Eurocopa que es va disputar a Iugoslàvia. La final d’aquell torneig, que va oposar Txecoslovàquia i l’Alemanya Federal, amb les implicacions polítiques que això comportava, va haver de resoldre’s en la tanda de penals després de l’empat a dos que reflectia el marcador del petit Maracanà de Belgrad a la fi del període reglamentari. Aquella final, però, serà sempre recordada pel llançador del cinquè i darrer penal, Antonín Panenka, que, amb una autèntica obra d’art, va donar la primera gran victòria a Txecoslovàquia.

Amb la divisió entre txecs i eslovacs del 1993, la selecció que fins aleshores compartien va escriure un darrer epíleg, sota el nom de Representació dels Txecs i els Eslovacs, intentant assolir la qualificació per al mundial dels Estats Units del 1994. Sota aquesta denominació, el combinat txec i eslovac va disputar, al llarg del 1993, set partits d’una fase de classificació mundialista que havia iniciat amb la designació de Txecoslovàquia. En no obtenir el bitllet per als Estats Units, aquella va ser la darrera ocasió que txecs i eslovacs van compartir samarreta abans de deixar pas a dues noves seleccions, la d’Eslovàquia i la de la República Txeca, que van debutar oficialment el 1994, més d’un any després d’haver materialitzat les seves respectives independències.

És curiós, doncs, que una de les poques coses que, després de la dissolució amistosa de Txecoslovàquia, va mantenir units els dos nous estats sorgits d’aquest “divorci de vellut” va ser el futbol. Al marge de la selecció batejada com a Representació dels Txecs i els Eslovacs, que va continuar competint al llarg del 1993, encara es van mantenir vives, alguns mesos, les competicions futbolístiques txecoslovaques que s’havien iniciat abans de la separació. Així, doncs, la copa i el campionat de lliga txecoslovac de 1992/93, que va servir per determinar quins equips jugarien les futures lligues de la República Txeca i d’Eslovàquia en funció de la classificació obtinguda en la darrera competició federal, van ser dels pocs elements que van mantenir certa cohesió entre txecs i eslovacs durant els primers mesos de l’any.

Curiosament, el palmarès d’aquesta darrera temporada, finalitzada quan Txecoslovàquia ja havia deixat d’existir, es va repartir a parts iguals entre els clubs dels dos nous estats nascuts fruit del divorci. Mentre que l’Sparta de Praga txec va imposar-se en el campionat de lliga, el Košice eslovac va alçar-se amb la copa després de derrotar, el 6 de juny del 1993 i per un contundent 5-1, el mateix Sparta praguès, en una final que, d’alguna manera, es va convertir en un enfrontament futbolístic entre les nounades repúbliques txeca i eslovaca.

La rivalitat futbolística entre txecs i eslovacs, entesa com a metàfora de la lluita política, no va néixer, però, aquell juny del 1993, sinó que es remunta pràcticament al mateix origen de les competicions txecoslovaques. En aquest sentit, els partits entre l’Slovan de Bratislava i els principals clubs de Praga transcendien l’àmbit estrictament esportiu i esdevenien confrontacions de naturalesa política, com també ho eren els que enfrontaven l’Spartak de Trnava eslovac amb rivals txecs.

Igual com succeïa en la gran majoria d’àmbits de Txecoslovàquia, on els txecs tenien una posició dominant, especialment en l’aspecte econòmic, el futbol evidenciava també aquesta correlació de forces. Així, doncs, els tres grans clubs de Praga ocupaven el podi en el palmarès de títols de lliga txecoslovacs. Els seguien, a força distància, els dos principals equips eslovacs, l’Slovan de Bratislava i l’Spartak de Trnava.

Curiosament, i tot i tenir posicions comunes identificades amb el nacionalisme txec i amb el rol dominant dels txecs al si de l’estat txecoslovac, els tres principals clubs de Praga tenien una forta oposició social entre ells. Mentre que l’Sparta de Praga, el gran dominador del futbol txecoslovac, tenia un origen humil i obrer; el seu principal rival, l’Slavia, trobava les seves arrels en un grup d’estudiants de procedència aristòcrata. Tot i així, ambdós clubs tenien com a elements comuns el fet d’haver nascut a finals del segle XIX i representar, de diferents maneres, l’anhel nacionalista d’una Bohèmia aleshores integrada a l’imperi austrohongarès. El Dukla, el tercer club praguès en discòrdia, era un equip molt més jove, nascut el 1948, com a entitat esportiva vinculada a l’exèrcit de la nova Txecoslovàquia socialista i, per tant, associada a les idees comunistes.

Com a singularitat històrica és interessant ressaltar que el “divorci de vellut” no va ser la primera separació entre Txèquia i Eslovàquia. El 1939, en circumstàncies molt més tràgiques arran de l’ocupació nazi, Txecoslovàquia va ser dividida entre el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, integrat al Tercer Reich alemany, i la República d’Eslovàquia, un estat titella del nazisme. Ambdues entitats van impulsar les seves respectives seleccions de futbol que van tenir, però, una activitat efímera, ja que la seva existència va coincidir amb el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. La segona divisió de Txecoslovàquia, la de l’1 de gener del 1993, fa temps que s’ha consolidat, tant políticament com futbolística, deixant en un record passat la fita de Panenka i els seus companys de portar fins a Praga el màxim títol continental de futbol. Una gesta que fa, però, que tot i la seva fi com a estat, Txecoslovàquia visqui per sempre en la memòria dels nostàlgics del futbol.