“Tot el que els deia ho feien. M’escoltaven, els convencia, creien en mi.” Luri Sorroche (Vilanova i la Geltrú, 1989) va adonar-se amb 15 anys que en aquesta vida volia ser entrenadora de futbol. Aleshores, aquella noia adolescent apassionada pel futbol, fins en aquell moment només jugadora, va aventurar-se a agafar les regnes d’un conjunt de futbol sala, masculí i de la mateixa edat que ella. “Era en un institut, un equip de nois de 15 o 16 anys, i recordo aquell any amb molta il·lusió, va ser un punt d’inflexió. Vaig adonar-me que allò era el que m’agradava i vaig decidir a què volia dedicar-me”, rememora Sorroche, que va iniciar un camí que l’ha portat ara fins a l’Índia, on és la directora tècnica i la seleccionadora de Gujarat, un dels vint-i-nou estats que componen la república asiàtica i que té més de 60 milions d’habitants. Ja fa més de dos anys que va aterrar al país indi, on, dirigint conjunts masculins, està trastornant tota classe de convencions i d’estereotips.

Tot va començar a la Xina; després d’un any entrenant-hi, ja tenia les maletes preparades per tornar a Catalunya, però li va sortir l’oportunitat de fer parada abans a l’Índia, a Gujarat, per fer un campus d’un mes, i allà se n’hi va anar. Els 30 dies que havia de durar l’estada, però, s’han acabat allargant. “Un dia, el rector de la universitat, que era qui captava els entrenadors, em va cridar i em va oferir ser professora de la facultat. Jo li vaig dir que només ho acceptaria si em donaven un equip de futbol per entrenar i em va contestar que no m’amoïnés, que si m’esperava una estona em portaria la persona indicada per parlar del tema”, explica Sorroche, que, per a sorpresa seva, va veure com al cap de mitja hora es presentava davant seu el ministre d’Esports de Gujarat. “Vaig proposar-li dur a terme un projecte per promocionar el futbol, que el tenien poc desenvolupat, i li va encantar. Aleshores em va oferir un equip femení, però li vaig contestar que jo el que volia era entrenar nois, que és el que havia fet sempre, i va quedar parat”, continua l’entrenadora. “Em va citar aquella mateixa tarda perquè portés una sessió d’un equip masculí i al final de l’entrenament em va oferir un contracte de cinc anys”, assegura la tècnica, que finalment va acabar signant per tres.

Llicenciada en CAFE i amb el títol d’entrenadora UEFA PRO –el màxim estatal–, Sorroche va ser escollida per engegar un nou projecte, en l’Sports Authority of Gujarat, un centre d’excel·lència del govern, que tenia iniciats molts plans d’alt rendiment esportiu en diverses disciplines entre les quals no es trobava el futbol. “Quan vaig entrar i els vaig fer fer rondos per escalfar, em miraven estrany, però amb paciència i temps ho han anat captant”, expressa la catalana, que ha importat nous mètodes. “Aquí el que feien era escalfar vint o trenta minuts, el clàssic braços endavant i braços enrere, i partit. Els jugadors han agraït moltíssim fer activitats amb normes, alguns no tenien ni idea que es podia treballar així. Gairebé tot ho fem amb pilota i el jugador respon molt bé. La millora és devastadora en comparació amb els altres clubs que hi ha al mateix estat”, diu la preparadora, que assegura que al país asiàtic són molts els que se sorprenen per la seva posició i que en un vestidor no ha tingut mai cap problema pel fet de ser dona. “Al jugador se’l convenç des del caràcter, el carisma i el coneixement. Aquestes tres coses són importantíssimes. Quan tu els dius que facin una determinada cosa i guanyes, et creuen més que mai”, sosté.

Enguany enceta l’últim any de contracte a l’Índia, on hi és perseguint un somni. “Jo vull ser professional”, insisteix la catalana, que va fer de segona entrenadora i de preparadora física en diversos equips abans de deixar Catalunya buscant oportunitats. “Vaig pensar que havia de marxar a un altre lloc i, si amb sort em sortien bé les coses, potser després a casa em podrien mirar d’una altra manera”, manifesta Sorroche, que reivindica el paper de la dona en el futbol. “Desafortunadament soc notícia, tant de bo algun dia no ho fos i fos una cosa natural.”