La flor de Zinedine Zidane continua intacta. El seu Real Madrid torna a guanyar títols, encara que sigui la Supercopa espanyola, la del nou format, la de l’Aràbia Saudita. Ho va fer després de derrotar l’Atlético de Madrid en el desempat des del punt de penal, com havia fet l’any 2016 a Milà en la final de la Champions. Aquell dia, Jan Oblak no va ser capaç d’aturar cap penal. L’eslovè és un dels millors porters del món, però els penals són el seu punt feble. Ahir tampoc va aturar-ne cap, ni va estar a prop de fer-ho. Els seus companys van fallar dos. Saúl el va enviar al pal i Courtois va aturar el de Thomas. La final dels porters, gran partit el dels dos, la va guanyar Courtois. O Fede Valverde. Perquè l’uruguaià va ser clau perquè el partit arribés al final. Ell va evitar el gol de Morata quan només faltaven tres minuts per acabar la pròrroga. Ho va fer amb una entrada molt lletja, per darrera, quan Morata marxava sol i estava a punt d’entrar a l’àrea de Courtois. Entrada de mal company, però sabia l’uruguaià que el títol estava en joc.

Van ser els penals els que van acabar amb la gran igualtat que va haver entre els dos equips durant tot el partit, demostrant que l’Atlético de Madrid ha superat un mal moment de la temporada i, ara que està a cinc punts de Barça i Real Madrid en a lliga, no s’ha descartar en la lluita pel títol

Els dos equips es coneixem molt bé i, amb dos estils totalment diferents, es van anul·lar. El Real Madrid, amb Zidane a la banqueta, vol tenir més la pilota. Amb Bale, Benzema i Hazard de baixa, el tècnic francès ha apostat per omplir l’equip de migcampistes. Li va sortir molt bé contra el València i va repetir en la final. Però en la primera part, no van tenir els blancs un domini tan clar com el que havien tingut en la semifinal. Possiblement, perquè els jugadors de l’Atlético de Madrid van mossegar més. Qui no ho faria en un equip entrenat per Diego Simeone. Els matalassers no es van acular tant com en la semifinal contra el Barça, també perquè el Real Madrid no va estar tan brillant com els blaugrana, que van perdre el partit de manera incomprensible. Ho van fer per errades en els últims deu minuts. Sabut és que els de Simeone són un dels equips que millor aprofita les errades i Joao Félix va estar a punt d’avançar als seus després d’una de greu de Ramos en la sortida de pilota, però el portuguès no va aprofitar el regal. El seu xut va sortir fora, com un altre de Morata. Van ser de les poques rematades de la primera part, perquè el Real Madrid va arribar per les bandes, però només va poder disparar de lluny. Ho van provar Casemiro i Modric, però sense inquietar gaire Oblak. Ha trobat Zidane dos jugadors importants en el seu onze. Mendy per l’esquerra ha deixat en l’oblit Marcelo. Valverde apareix per allà on jugui, tirat ahir a la dreta, per la seva potència i qualitat.

La segona part va començar amb el Real Madrid donant a l’Atlético de la seva pròpia medicina. Dues conduccions, dos contraatacs de Modric i Casemiro, no les va saber finalitzar Jovic, demostrant que als blancs els hi falta gol. L’Atlético arribava a la part final del partit viu de manera poc comprensible, perquè Fede Valverde va fallar un gol cantat. I van ser els matalassers els que van poder marcar amb Morata i Thomas, però es veu que als equips de Madrid, quan es juguen un títol fora de territori espanyol, els hi agrada jugar una pròrroga. Ho van fer a Lisboa, Milà i Tallin. I van repetir a Jiddah.

En el període extra, amb els dos equips trinxats, amb l’Atlético amb un dia menys de descans, van aparèixer més espais i també els porters, possiblement els dos millors del món juntament amb Ter Stegen. Recital d’aturades d’Oblak i Courtois. El belga, amb l’ajuda de Fede Valverde, va poder enviar el partit als penals, on va ser millor que l’eslovè.

El Real Madrid va guanyar la Supercopa de l’Aràbia Saudita, la que va provocar un terratrèmol en el Barça. La temporada vinent tornarà a jugar-se en el mateix país, possiblement a Ryad.