Futbol internacional

ARNAL LLIBERT CONDE

DIRECTOR ESPORTIU DE L’AEK LARNACA (XIPRE)

“El futbol es desinflarà”

“Per més interessos econòmics i per més que vulguis el circ per la gent confinada, això és molt més seriós; ens hi va la seguretat i la salut de tots”

“Tenim una proposta, la que va dur Jordi Cruyff, diferent de la dels altres clubs”

Aquí es van prendre mesures més dràstiques. Es va dir als estudiants que eren en altres països que no tornessin

Amb la família a Catalunya, Arnal Llibert Conde viu el confinament des de Xipre, on va arribar al gener com a director esportiu de l’AEK Làrnaca, on ja havia estat com a jugador.

Com ho viuen a Xipre?
Aquí, la situació potser està millor. És una illa, es van tancar els aeroports i es van prendre mesures més dràstiques. Es va treballar de manera ràpida i coordinada. De tota manera, la situació és dolenta per a tots, també estem confinats i només podem sortir un cop al dia.
No poden sortir amb llibertat ni per anar al supermercat?
Per poder anar al supermercat has d’enviar un missatge i esperar que te’l responguin. I només funcionen farmàcies, súpers i alguna empresa de serveis.
Si van tancar els aeroports, sent una illa, ja van fer molt...
Una de les mesures importants va ser amb els universitaris que hi ha en altres països. N’hi ha molts, uns 30.000. I el govern els va dir que es quedessin on eren, en països com els Estats Units, Anglaterra, Itàlia i Grècia. El govern els paga 750 euros al mes per ajudar-los amb les despeses i fent-los entendre que els fan un favor no tornant a l’illa, per començar per la seva seguretat i la de les seves famílies. Portar 30.000 potencials portadors era un risc.
Vostè es va plantejar tornar cap a Catalunya?
Tenim un club que ho ha treballat molt bé des del primer dia, amb ordre, coherència i sentit comú. I intentem estar tots en sintonia. Tots els jugadors estan aquí, amb les seves famílies i entrenant-se a diari. Jo la tinc a Reus, la família. Però com a director esportiu tinc una responsabilitat.
Tenen clar què faran en la lliga quan es pugui jugar?
Estem tots a l’expectativa. Ja no depens dels clubs, de les federacions o de la UEFA. Depens de l’OMS, de la seguretat que hi pugui haver. Es van plantejant diferents escenaris, però per començar a jugar primer has de començar a entrenar-te, i fer-ho amb la seguretat absoluta. Els jugadors tindran un risc, i no estem parlant d’un risc econòmic sinó de salut. Hi ha d’haver seguretat darrere de totes les decisions. Hi ha reunions a diari. Ens hi va la seguretat i la salut de tots, no només dels jugadors.
Potser sense tants interessos econòmics no hi hauria tanta pressa?
Tot es regeix per la part econòmica. No només el futbol. Però per més interessos econòmics i per més que vulguis tenir el circ per la gent confinada a casa, això és molt més seriós i important. I se’t pot girar en contra. Si un jugador s’infecta, què passa? Deixaran de jugar totes les lligues? Si hi ha un risc, per molts milions que cobris, no jugaràs. Que el futbol mou molts diners? Sí. Però tots ens haurem d’adaptar. El que no podem fer és posar gent en risc només per salvar els diners.
Va arribar al càrrec al gener. Poc temps ha pogut treballar amb normalitat...
És poc temps però estem contents de tota la feina que hem pogut fer. No només en estructuració de plantilla, sinó també canvis a nivell de cos tècnic i de diferents departaments. I quan els resultats acompanyen, com és el cas, no ens podem queixar.
En un context normal, seria època de planificació en una direcció esportiva. Tot aturat?
Estan aturades les negociacions de contractes, però no les valoracions, les anàlisis de la plantilla i els jugadors que tenim pensats ja amb noms i cognoms. Però no es poden fer ofertes econòmiques per la incertesa de l’escenari i perquè volem ser coherents amb el que fem. No volem pronosticar coses. Que les finestres de fixatges canviïn també ens farà variar molt les decisions. Els contractes a nivell mundial baixaran molt. El futbol estava força inflat i es desinflarà. Però la feina és diària. I amb els jugadors hi tenim contacte constant.
Els contractes firmats s’hauran de revisar?
S’estan fent diverses reunions i entenc que se’n parla. No només dels ingressos dels clubs per participacions europees o per drets televisius, sinó també quina repercussió hi haurà en els contractes ja firmats, les renovacions, els límits salarials. Entenc que canviaran moltes coses. És clar que tothom voldrà conservar els seus contractes, però això anirà lligat a la percepció que tindrem tots de la situació. Tots haurem de fer un esforç, i no parlo dels jugadors sinó de tothom. De tota la societat. Ens hi haurem d’adaptar. I el que s’adapti millor i més ràpid, serà el primer que podrà començar a tirar endavant. Per això és bo continuar treballant.
Parla d’una desinflada que sembla inevitable.
Crec que sí. N’hem parlat moltes vegades amb molta gent de futbol. No em refereixo només als sous dels jugadors. Els jugadors cobren molt perquè algú els ho paga i perquè ho generen. Generen més, de fet. Em refereixo al futbol en general, que crec que estava molt inflat. No pots passar de 100 a 5, però hi haurà d’aver una reestructuració i un ordre una mica més coherent. Crec que la gent sap, la gent dels clubs els primers, que aquí hi haurà uns canvis importants que afectaran a tothom.
Ja havia estat a Xipre com a jugador i en va marxar després d’un ‘corralito’. S’havia recuperat el país?
Jo vaig marxar el 2013 per una crisi a Grècia que va arrossegar Xipre, amb un corralito que ens va dificultar els cobraments. La recuperació del país ha estat molt bona. El fet que sigui petit, molt turístic i amb empreses d’arreu que inverteixen aquí ho ha facilitat. També s’estan prenent decisions ràpides, perquè són molt conscients dels problemes recents que han tingut. El govern està avisat.
Carles Planas, Abraham, Golobart, Lluís Sastre, Naranjo i uns quants espanyols més a l’equip, a més del cos tècnic. El mercat és gairebé unidireccional.
Quan vaig venir com a jugador, el 2010, hi havia Jordi Cruyff de director esportiu i ja es va explotar molt el mercat espanyol i l’holandès. Es van crear sinergies amb el mercat espanyol, i després de Cruyff van venir Xavi Roca, Ander Murillo i ara jo. Amb entrenadors com Christiansen, Iraola, Idiákez i David Caneda, amb un estil de futbol que va proposar Cruyff. Hi ha creada una identitat en la manera de jugar que és totalment diferent de la de la resta d’equips d’aquí, més anglesos, rocosos i físics. Al nostre joc, sempre és més fàcil que s’hi adaptin jugadors que el coneguin. Però la meva idea no és només dur jugadors espanyols, sinó tenir un balanç mes equilibrat. Tenint en compte sempre el joc que volem fer. Per nivell, sempre em baso en jugadors de perfil alt de segona A. Aquest és el barem, aplicat i filtrat a altres països.
És el seu lloc, la direcció esportiva?
M’agrada molt. I també aprenc cada dia. De tots els departaments. Puc comprendre com treballen els entrenadors, com ho fan els jugadors i com els puc ajudar. El futbol és adaptació. I com més t’adaptes al context, als jugadors, a l’entrenador, més fàcil és trobar solucions. És una posició que m’agrada perquè pots aprendre de tots els departaments i els controles tots. Jo també tinc el petit entrenador dins meu, a l’hora de valorar els jugadors. Intentes també posar-te en la part econòmica, en preus, perfils i pressupostos. Fins i tot m’agrada estar a prop dels jardiners. Em costa entendre la figura de director esportiu només de despatx.
El seu objectiu és la direcció esportiva d’un club LFP?
Ara mateix, no. Aquí podem treballar amb exigència però amb llibertat. Vam arribar en una situació complicada i se’ns van donar les eines en un club que pot créixer molt. Quan disfrutes, no penses què passarà d’aquí a dos anys.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.