S’està vivint amb una mica d’incertesa per la reacció de la gent. No és que la gent no sigui conscient del perill que hi ha, sinó que el problema és que hi ha moltíssima gent que està obligada a guanyar-se la vida cada dia i no té cap altra opció que sortir de casa i fer vida normal per poder menjar.

No. Per sort a la ciutat on estic jo sí que és una mica diferent, segurament perquè és més moderna, i la gent respecta més les mesures que s’han de seguir. Hi ha més distanciament social. Es permet sortir al carrer, però, per exemple, a l’hora de fer una cua sí que respecten molt més la distància de seguretat que es demana.

Hi ha una quarantena parcial. Es pot sortir al carrer de set del matí a dues de la tarda. I després els vehicles es poden fer servir una vegada cada setmana segons quin sigui el número de matrícula. La resta del temps, tothom s’ha d’estar a casa.

Sí, jo estic bé i tranquil. Però perquè en un mes i mig de quarantena gairebé no he sortit de casa. He sortit només per fer una gestió al banc que necessitava amb urgència però poca cosa més. Al club tenim la infinita sort de tenir gent que s’encarreguen de portar-nos tot el que necessitem.

I tant. Però crec que a l’Equador es tardarà més a recuperar la vida normal perquè aquí majoritàriament la sanitat és de pagament i la sanitat pública no té un nivell gaire alt. Això comporta aquest alentiment.

Hi ha moltes informacions, però d’oficial només hi ha una previsió, que és la de començar el 15 de maig una espècie de pretemporada i que el campionat de lliga es pugui reprendre a finals de juny. Aquesta és la previsió, però tot va condicionat al que digui el Ministeri de Sanitat, que ha de donar el vistiplau a la represa de la lliga. De tota manera, si es reprèn la lliga, el que sí que ja és oficial és que es jugaran tots els partits a porta tancada, suposo que com a tot el món.

El que ens permet això és tenir un cert marge per prendre decisions amb més tranquil·litat. Tot just s’havien jugat quatre jornades i quedava tota la lliga. Això fa que es parli de jugar, per exemple, dos partits per setmana i poder acabar amb normalitat. És clau tenir més marge fins a la data en què, en principi, hauria d’acabar.

Jo vaig arribar aquí el dia 1 de febrer. I res, només he tingut un mes i mig d’activitat abans que arribés la pandèmia.

Fins que va començar la pandèmia encara estava amb el procés d’adaptar-me al canvi horari, el clima, una mica tot. És una cultura completament diferent, amb una metodologia de treball pròpia. Ara més o menys començava a sentir-me ben adaptat a la vida aquí.

Estava desitjant acabar el procés d’adaptació i tenir l’oportunitat de jugar els primers minuts a la lliga i a la Libertadores, però per culpa de la pandèmia aquest procés d’adaptació s’ha tallat.

És un futbol completament diferent del futbol al qual estava acostumat. En general el joc és molt més físic i directe, amb partits sense gaire control i molt d’anar i venir. Però és un futbol atractiu perquè genera moltes ocasions de gol a les dues àrees.

A la selecció de Guinea Equatorial vaig coincidir amb Ángel López, que va ser el seleccionador durant dues temporades. Quan va deixar de ser el seleccionador ens anava seguint a tots i estàvem en contacte, i va donar la casualitat que va firmar aquí al gener, per viure una nova experiència. Tenia la plantilla quasi confeccionada, però ràpidament em va trucar perquè va veure que necessitava un jugador de les meves característiques. Em va passar una oferta i em va explicar què podíem viure aquí, tant a la lliga com a la Libertadores. I és que el projecte de l’actual campió de la lliga sempre és atractiu i poder jugar un torneig com la Libertadores és increïble.

No gaire, no. No tant pel tema econòmic –en què sí que he fet un petit pas endavant però res de l’altre món– com per l’oportunitat de jugar un torneig d’aquesta entitat, que no es pot deixar escapar.

Qui és futbolista, o esportista en general, sap perfectament que quan no competeix, o com ara, que ni s’entrena, no gaudeix i no es troba a gust. El cos ens demana marxa. Per ara només puc entrenar-me a casa, on per sort tinc una terrassa bastant àmplia i puc fer exercicis de carrera i de mobilitat amb pilota; així que, en aquest sentit, encara em puc adaptar prou bé al que ens demana el cos tècnic.