El punt que van obtenir el Girona i el Recreativo va ser un premi extremament generós per a dos equips que van deambular durant 90 minuts entre l'espessor més densa, de la mateixa manera que el suplici que va acabar sent aquest partit, rubricat amb un 0-0 com una catedral, també va ser un càstig massa cruel per als poc més de 3.000 aficionats que van deixar-se caure per Montilivi. Hi van anar amb ganes de veure bon futbol i celebrar una victòria del seu equip i se'n van tornar cap a casa amb cara de pomes agres i un disgust ben visible. De fet, del Girona-Recreativo d'ahir no n'hauria de quedar ni rastre. Ni en la memòria de cap seguidor ni en cap disc dur ni en cap cinta de vídeo. Com si no hagués existit. Va ser un partit per avorrir el futbol.

La gespa, molla per la pluja, estava perfecta perquè el Girona pogués fer circular la pilota a tot drap. Els d'Agné, però, van ser una ombra d'aquell equip que va entusiasmar contra el Tenerife, l'Osca i en determinades fases de la primera part contra el Vila-real B. El Recreativo, amb una pressió intensa i un generós desplegament físic, va tenir molt a dir-hi en l'apagada col·lectiva dels gironins, que es van embardissar massa sovint i van fer un recital d'imprecisions, de passades al contrari i de rebutjos sense sentit. El Girona també va abusar d'un joc directe (els centrals buscant els puntes) que no va fer ni pessigolles a la defensa andalusa, sempre ben plantada. I cada vegada que la pilota queia a peus de Jandro, el migcampista tenia al damunt dos o tres rivals amb l'única consigna d'asfixiar-lo. Amb aquest panorama, els minuts es van anar desgranant molt lentament. Si no hi hagués hagut porteries, ningú les hauria trobat a faltar. L'aplicació defensiva tant del Girona com del Recreativo va estar molt per damunt de l'enginy ofensiu d'un i altre equip. Ángel i Dorca van tenir una feinada per elaborar en el doble pivot. A dalt, Peragón i Kiko Ratón es van fer un tip de córrer sense flairar la pilota.