ELS MÈRITS

la solidesa

Al vestidor del Girona, s'havia parlat durant la setmana del valor que tenen els empats. L'equip no havia acabat cap partit en taules i havia hagut de lamentar fins a quatre vegades la derrota. Fins ahir, que va arribar el primer empat, el resultat més lògic en un partit de poquíssim perill a les dues àrees. «Era partit de 0-0; de 0-0, i d'aquells que qui marca se l'endú», va dir Raül Agné, que va voler veure el got mig ple a l'hora d'analitzar el duel. «Aquest empat és bo. Tant de bo en totes les derrotes haguéssim empatat.»

L'entrenador del Girona no va dubtar a qualificar de «pas endavant» el que va fer ahir l'equip. «I tant, que és un pas endavant! Tant parlar de l'aspecte defensiu, aquesta setmana estarem tranquils, fins que es torni a aixecar la veda.» Per Agné, la prioritat era no encadenar la quarta derrota. «Si fas un balanç d'un punt en quatre partits, no és per tirar coets. Però jo en faig un altre. El que tenia molt clar és que no volíem perdre, volíem trencar la ratxa de derrotes. Això era el més important. Si hagués pogut ser guanyant, millor, però no perdre i la sensació de solidesa, encantat.» Haver deixat la porteria a zero també va satisfer el tècnic: «Teníem sensacions no gaire bones, i anem millorant. Fa dues setmanes que fem més sensació de consistència.» De fet, hi va afegir: «El rendiment d'avui, en alguns aspectes que no fèiem bé, em convida a ser més optimista per anar al camp del Betis.»

Preguntat pel poc joc vistós, el de Mequinensa va dir: «S'ha assemblat més a un partit de segona divisió. Tal com anirà avançant el campionat, fins que no es trenca amb un gol, és un tempteig. Ara una mica tu, ara una mica jo. Estic content amb l'equip.» Segons el tècnic, el Girona va fer més mèrits que el rival: «Sense fer un partit brillant i estant una mica espessos, hem fet més que ells. Hem tingut dues ocasions més, una de molt clara. Un altre partit l'hauríem guanyat 1-0 i estaríem parlant de quin partit més seriós i complet que hem fet.»

Del seu exequip, Agné va dir: «Havíem d'anar amb molt de compte perquè ells jugaven a no deixar-nos córrer. Amb rivals així, has de vigilar el joc posicional, perquè no te n'adones, et fan placa-placa i et quedes amb cara de ximple.» I a l'hora de valorar l'actuació de Matamala, va destacar Tébar. «Matamala? Sí, molt bé, com sempre. Amb Jesús Vázquez, quina parella! Però Dorca i Ángel també, i Tébar molt bé quan ha sortit. Hem tornat a igualar les forces i estic molt content amb el seu rendiment.»