Fa quinze anys que es va fer visible la degradació d'un estadi inaugurat el 1970. L'assentament sobre terres argiloses va provocar esquerdes a l'antiga tribuna de sol –l'actual graderia lateral– i va deixar Montilivi, que ja havia tingut un manteniment escàs, amb un aspecte deplorable. Aquella imatge de ruïna es va maquillar amb la famosa lona, però l'autèntica i necessària remodelació de la instal·lació no va començar fins que l'equip va pujar a segona A i el club –i l'Ajuntament– es va haver de sotmetre a les exigències de la Lliga de Futbol Professional.

El rentat de cara més imminent va ser de l'aspecte exterior –els dos gols primer i la graderia de preferent més recentment i amb més retard del compte–, però el consell d'administració actual va decidir tirar pel dret amb recursos propis i assumir una reestructuració integral dels budells de l'estadi, on no fa gaire temps cohabitaven les rates. El club calcula que s'ha gastat uns 600.000 euros en obres de reforma i millora d'instal·lacions des de l'estiu passat. «Ho hem fet per poder professionalitzar el club, que funcioni com una empresa, tingui l'espai adequat per treballar i amb una bona atenció a la massa social», expliquen Marc Casellas i Toni Miró, consellers responsables de l'àrea d'infraestructures del club. «Romànticament està molt bé veure els jugadors quan vas a l'oficina, però un club professional amb cara i ulls no pot funcionar així», afegeixen.

Un cop enllestida la reforma de l'interior, la següent fase no passa per l'estadi, sinó per un edifici independent. És la solució que preveu el club i que ha fet saber a l'Ajuntament. «Montilivi necessita més espai vital», afirma Casellas, que veu en els terrenys que hi ha davant de l'entrada principal, a l'altre costat de carretera, un lloc ideal per expandir-se. El sòl, això sí, s'hauria de requalificar: «No estem parlant d'un pelotazo, sinó de poder obtenir ingressos que el club necessita.» El club, a més a més, pensa en una instal·lació de serveis per desenvolupar activitats lúdiques, d'oci i de restauració que pugui explotar.

La inversió que ha estat assumint l'entitat sobrepassa de molts milers d'euros els diners que rep de l'Ajuntament, al qual informa de tots els moviments que ell mateix desenvolupa. La despesa pròpia, però, té un límit: «A partir d'ara, tot el que fem ho hem de gestionar conjuntament amb l'àrea comercial, perquè s'han de buscar ajudes i patrocinis. Nosaltres ja hem demostrat què som capaços de fer, i ara és la gent la que ha de creure en el nostre projecte», exposa Toni Miró.

Dèficit de potència.

Amb l'aposta de facilitar que l'afició s'acosti a l'equip, i una vegada s'ha aconseguit omplir Montilivi (és cert que a còpia de repartir invitacions a dojo), el consell no s'ha tret del cap la idea d'ampliar l'aforament. L'estadi pot créixer tant per la nova graderia lateral –es va reforçar el sistema de pilotatge, que permetria aixecar una altra grada– com pels gols. Més urgent és una actuació a la tribuna, amb la substitució d'una uralita desfasada i que no compleix la legislació de seguretat.