Ciutat esportiva: la mina de coure
El Girona busca terrenys en un radi de 15 km per construir-hi la «fàbrica» de futbolistes. Hi haurien de cabre cinc o sis camps, una residència i espai per rendibilitzar la instal·lació
«És clau tenir un centre de formació. No som un club que pugui fitxar a cop de talonari»
«Hi ha diversos fronts oberts, tots amb pros i contres. S'ha de ponderar i no equivocar-nos»
El propietari del Girona sap millor que ningú la importància de tenir accés a les matèries primeres per poder explotar el mineral, elaborar-lo, transformar-lo i posar-lo en el mercat. Salvant totes les distàncies que hi ha entre la mineria i el futbol, el símil serviria per argumentar la necessitat que té el club gironí de crear l'entorn més adequat per obtenir la màxima productivitat de la formació dels seus propis jugadors. Aquesta mina de futbolistes es localitzaria a la futura ciutat esportiva que el Girona pretén construir amb urgència. «Hauríem d'intentar que la temporada vinent ja fos operativa i com a mínim tenir dos camps», va explicar Toni Miró. La ubicació no està clara –ha de ser, això sí, en un radi no superior als 15 o 20 quilòmetres de la ciutat–, però el club es mou amb celeritat i ha parlat amb propietaris de terrenys i ajuntaments. «Tenim diverses opcions sobre la taula. Cada projecte té avantatges i inconvenients. Ho hem de ponderar per no equivocar-nos», afegeix Miró. La proximitat de les eleccions és ara una dificultat afegida a l'hora de negociar amb els consistoris. La superfície que es busca tampoc és fàcil de trobar per les seves dimensions, entre 12 i 14 hectàrees.
L'eix del projecte.
«Tenir un centre de formació de jugadors és clau. No som un club que pugui fitxar a cop de talonari», diu Marc Casellas, en sintonia amb el projecte que ha presentat l'àrea esportiva. Xavi Julià està defensant reiteradament la necessitat que el Girona pugui tenir una base prou sòlida per poder nodrir el primer equip. De l'actual plantilla, no hi ha ni un sol jugador que s'hagi format en els equips inferiors del Girona. I per trobar els últims traspassos que ha fet el primer equip s'ha de fer un enorme salt en el temps amb Delfí Geli o, encara més enllà, precisament amb els germans Julià, tant Xavi com Narcís.
En canvi, sí que han marxat jugadors en etapa de formació (s'han fet traspassos al Barça, el Madrid, l'Espanyol...). L'entitat també està redactant contractes marc –amb les seves condicions i clàusules– per a futures operacions, tant si es tracta d'un traspàs com d'una compra.
Un retorn.
El club vol tenir la primera fase acabada en pocs mesos per als entrenaments del primer equip i els partits del futur filial
La frustració de Figueres i l'espera de Blanes
La demarcació està orfe de ciutats esportives, malgrat que va ser una reivindicació constant a Figueres i se'n van arribar a projectar dues (la segona, que s'havia de localitzar a Vilatenim, ja tenia terrenys, esbós i un pressupost superior als 3 milions). La FE Figueres i l'Ajuntament la van presentar el 2005 amb l'objectiu que veiés la llum abans del curs 2007/08, però al final no es va ni començar, i tot es va simplificar posant gespa artificial a Vilatenim. A Blanes, la ciutat esportiva existeix (tot just s'ha inaugurat el pavelló) i hi ha dos camps de futbol, però els equips del Blanes continuen jugant a l'obsoleta moqueta del municipal dels Pins. L'espera és interminable.
