Sense recursos ni esma
El Girona ofereix la seva versió més horrorosa a El Toralín i en surt amb una derrota tan nítida com merescuda
La Ponferradina, que iguala fins i tot el ‘goal average', encarrila aviat el partit gràcies a la fragilitat dels gironins, que ni tan sols competeixen
Abans de començar, el Girona tenia possibilitats reals d'acabar com a líder la jornada. En el descans, la visió realista pel que s'havia vist aconsellava anar a assegurar el goal average (després del 3-0 de Montilivi) contra el primer rival que aspira a accedir a la zona de play-off. I, al final, tenir-lo igualat és gairebé un consol per a un equip que va oferir la seva versió més horrorosa. El Girona podia presumir fins ara d'haver competit sempre. No se n'acabava de sortir contra els rivals de dalt, però solia lluitar els partits. I era molt fiable contra els de més avall. Ahir, tots els símptomes que va oferir van ser preocupants. Ara que ha assolit el primer objectiu, que té molt mèrit, farà bé l'equip de conjurar-se per evitar cap més partit com el d'ahir. Perquè, d'alguna manera, la Ponferradina li va ensenyar que, per més que tingui feina avançada, l'accés a les eliminatòries d'ascens no està ni de bon tros encarrilat. Ara són nou punts d'avantatge, però les sensacions relativitzen molt el marge.
Lluny de la tensió de l'última visita del Girona a El Toralín, els primers minuts van ser molt plans. Ni perill, ni bones combinacions, ni jugades de mèrit en el primer quart d'hora. I l'1-0, de fet, no va arribar precisament en una gran jugada dels locals, sinó que va ser sobretot demèrit dels gironins. Va quedar retratat Lejeune, un dels jugadors més fiables de l'equip, que per una vegada va badar, i molt, on no es pot fer mai. Sobrino va ser molt més viu, li va pispar la pilota dins de l'àrea i va fer una centrada que, per acabar d'arrodonir la desgràcia dels visitants, Richy va acabar introduint a la seva porteria. Un premi majúscul per a una Ponferradina que havia fet ben poca cosa. I una patacada per als de Machín, que havia reforçat el centre del camp per guanyar consistència i va rebre un gol d'una jugada que no hauria d'haver dut cap perill. I això que Manolo Díaz, possiblement per contrarestar els tres centrals, va voler situar Sobrino sol al davant i, tot i tenir sancionat Berrocal, va deixar Yuri a la banqueta.
El Girona no trobava la manera d'activar-se. Jaime Mata va fer el primer xut, just abans de l'1-0, i a partir d'aquí, gairebé res més. De fet, la prioritat de l'onze inicial semblava que era tenir solidesa i evitar ensurts, però a la pràctica va ser tot al contrari. Ja podia reforçar el centre del camp Machín, que la fermesa defensiva que acostumava a exhibir l'equip feia aigües. I si amb el primer gol el partit ja feia pujada, el 2-0 no va trigar gaire a arribar, en un exercici de passivitat dels gironins, que van permetre una paret dins de l'àrea. Machín va fer escalfar de seguida Jandro, David Garcia i Juanlu (minut 35), i al cap d'una estona, Coris. Alguna cosa s'havia de fer. De fet, el jove jugador de Tossa de Mar va estar a punt d'entrar (40') però finalment Machín se'n va desdir i va decidir esperar al descans. Intranscendents en atac i especialment tous en defensa, tampoc podia sorprendre tant el 2-0 amb què els gironins van acabar la primera part.
El 4-4-2, rescatat
Machín no es va quedar curt a l'hora de fer moviments en el descans. Va fer dos canvis (Coris per Pablo Íñiguez i David Garcia per Lejeune) i, cosa encara més estranya, va apostar per una línia de quatre al darrere. Era la primera vegada que ho feia aquesta temporada –més enllà de minuts puntuals– i, curiosament, ja hi havia sortit en el Ponferradina-Girona del curs passat. En un 4-4-2 més clàssic, Cifuentes i David Garcia van ser els laterals, amb Aday i Coris davant seu. Els retocs, però, no es van acabar, perquè David Garcia va durar només vuit minuts abans de notar molèsties, i Machín el va substituir per Jandro. Aday va passar al lateral esquerre i Coris, a l'extrem dret.
Però no era el dia del Girona. De cap manera. Al davant, l'equip va ser tan inexistent com en la primera meitat. I al darrere, la fragilitat no es va acabar. Tampoc és que la Ponferradina forcés gaire la màquina, però és que, si no badava amb la pilota jugada, el Girona ho feia en les accions d'estratègia. I en un córner, els blanc-i-vermells van tornar a facilitar la feina als d'El Bierzo. Acorán va fer el 3-0 i va provocar l'eufòria de la graderia. Quedava mitja hora, però res feia pensar en una mínima reacció dels visitants, ni que fos per arreglar el goal average. Granell, que va acabar jugant de central perquè Machín va tornar a retocar el dibuix –amb Jandro i Aday centrats, al costat de Pere Pons–, va fer un bon xut. Però just després hauria pogut arribar el quart dels locals, si Yuri hagués afinat una mica més el xut de vaselina. En un final un pèl més obert, ni els uns ni altres van ser capaços de moure el 3-0, un resultat que ha de fer reflexionar el Girona. Amb dos partits seguits a casa, contra l'Albacete i el Sabadell, no hi ha res dramàtic i tot té solució. Però farà bé l'equip de fer autocrítica i evitar reproduir versions com la d'ahir perquè, sense un alt grau de competitivitat, l'equip corre el risc de tornar-se vulgar.
GIRONA: Isaac Becerra; Cifuentes, Ramalho, Richy, Lejeune (David Garcia, 46') (Jandro, 53'), Aday; Pablo Íñiguez (Coris, 46'), Pere Pons, Granell; Christian Alfonso i Mata.
PONFERRADINA: Arrizabalaga; Òscar Ramírez, Gaztañaga, Alan Baró, Camille; Jonathan Ruiz (Alberto Aguilar, 61'), Andy; Acorán, Tete (Pablo Infante, 67'), Melero (Yuri, 71'); Rubén Sobrino.
