El Nàstic va ser l'equip revelació del primer tram de lliga. Els grana, acabats d'ascendir i amb un projecte continuista, amb força jugadors que no havien competit mai a segona A, van començar com una moto i en el primer tram ja van situar-se a les posicions capdavanteres de la classificació. Una flor no fa maig, pensaven molts. Eren els més racionalistes, aquells que recordant les típiques pèrdues d'efervescència dels equips sorpresa preveien una davallada. La realitat, però, ha estat un altra. A Tarragona han crescut ja moltes flors i la primavera és grana. L'estat anímic del grup és immillorable. Les últimes dues victòries fan que l'ascens directe sigui molt a l'abast i que jugar el play-off és ja un objectiu molt ben embastat.

L'equip de Vicente Moreno ha sabut fer front a les circumstàncies que haguessin pogut llastrar-lo un cop diluït l'efecte sorpresa. Així, en la segona volta, ha millorat fins i tot els números que tenia del mateix tram de la primera volta. En les últimes setze jornades ha obtingut un punt més (27), que en les setze primeres. De pèrdua de potencial, res de res.

I és que tot i que el Nàstic s'ha hagut de refer a una recomposició molt important de la plantilla –jugadors ara habituals com Aburjania, Madinda, Suzuki o Aníbal van arribar en el mercat d'hivern–, les noves peces estan rendint a un nivell molt alt i el bagatge de l'equip en la segona volta s'ha mantingut. Els tarragonins són el paradigma de regularitat i només han perdut un partit en tot aquest tram de temporada: l'accident a Osca (2-0).